Espai de Dissidència - La Bitàcola de Xavier Diez - Pàgina 3

Cultura

Imaginaris col·lectius des de coordenades locals: el paper de la paraula escrita en la creació i evolució de la identitat

24 de febrer de 2020

Cultura, Filosofant

Nota: Aquesta és la meva intervenció a les II Jornades Barret Picat: Comprendre el Món ara i aquí, llegida al mes d’octubre passat en commemoració al 40 aniversari de la revista local de Linyola, a la qual hi col·laboro puntualment des de fa més de vint anys. En plena era de la globalització, hem convertit

Conte de Nadal: La nevada

25 de desembre de 2019

Nota: Comparteixo aquest conte publicat a la revista La LLuna en un Cove El quatre per quatre avança a poc a poc i traça amb cura els revolts. Els flocs, lleugers, es desfan contra el parabrisa mentre, a volum de confidència, ressona el soul fúnebre d’Amy Winehouse. We only said goodbye with words / I

Un cos preciós per destruir

17 de desembre de 2019

Cultura, Llibres

David Caño, Un cos preciós per destruir, Proa, Barcelona 2019, 91 pp. Que David Caño és un dels poetes consolidats en el panorama literari català, ningú no ho dubta. Passada ja més d’una dècada després del seu debut literari amb Barcelona (2007), el seu vitalisme experimental s’ha anat transformant, malgré lui en una creixent maduresa,

Córrer, de Jean Echenoz

31 de juliol de 2019

Cultura, Llibres

Jean Echenoz, Córrer, traducció d’Anna Casassas, El Raig Verd, Barcelona, 2014, 139 pp. En aquesta època de l’any que hauríem de concentrar-nos en lectures lleugeres, el format de la nouvelle, aquest registre a cavall entre el roman i el relat curt, ens permet experimentar el plaer de llegir d’una tirada una bona història. I córrer,

Conte d’estiu: Take this waltz

19 de juliol de 2019

Ara que som a l’estiu, i necessitem relaxar-nos i llegir, comparteixo amb els meus lectors el meu conte Take this waltz, que l’any passat vaig publicar a Núvol i que forma part del recull que vaig fent en aquests darrers anys. Gaudiu-lo TAKE THIS WALTZ Del seu record, fa més de trenta anys enrere, servo encara

Joan Salvat Papasseit, l’incendiari de mots

9 de juliol de 2019

Cultura, Llibres

Ferran Aisa i Remei Morros, Joan Salvat Papasseit, l’incendiari de mots. Cartes inèdites, articles i poemes esparsos. Lo Diable Gros, Tarragona, 2018, 272 pp. Si hi ha un tàndem dedicat en cos i ànima a la recerca i la difusió sobre Joan Salvat Papasseit, aquests són, sens dubte, Ferran Aisa i Remei Morros. Des de

Poesia i política: una novetat molt antiga

26 de juny de 2019

Nota: aquest és un reportatge redactat conjuntament amb Misael Aladern per a la secció Expressions de La Directa En l’actualitat, assistim a una irrupció de la poesia compromesa en l’escena pública. Veus emergents carregades de compromís social i nacional, recitals col·lectius, poemes d’alt voltatge polític llegits a la ràdio, intervenció de poetes en mobilitzacions

“Que la paraula poètica arribi als llocs més recòndits”. Entrevista a Raquel Santanera

4 de juny de 2019

Raquel Santanera (Manlleu, 1991) és poeta de la fornada més jove de la literatura catalana actual. Autora de dos poemaris Teologia poètica d’un sol ús i De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia. Graduada en Estudis Literaris i màster de Construcció i Representació d’Identitats Culturals a la Universitat de Barcelona codirigeix el cicle

Discurs Àcrata

16 de febrer de 2019

Cultura, Llibres

Ferran Aisa, Discurso Ácrata. Anarquismo y sindicalismo, teoría y acción. Calumnia Edicions, Serra de Tramuntana (Mallorca), 2018, 283 pp. Crec que alguna vegada he pensat en Ferran Aisa (Barcelona, 1948) com a un estajanovista de les lletres i les idees llibertàries. La seva producció en el camp de la literatura, l’assaig i l’assagisme és incommensurable,

Intel·lectuals espanyols: un oxímoron?

7 de gener de 2019

Una de les anècdotes que més em van impactar mentre feia la meva tasca d’historiador, em va passar mentre investigava sobre la principal i més prestigiosa editorial de l’exili espanyol, Ruedo Ibérico. José Martínez Guerricabeitia, director i impulsor d’aquest projecte en el París de principis de la dècada de 1960, havia confessat que una de les principals motivacions

Rita

24 de novembre de 2018

Cultura, Educació

A mesura que el model Netflix o HBO s’estén com a alternativa al consum audivisual, es desenvolupen els gèneres de tota la vida. En aquest sentit, els serials televisius sobre educació posseeixen una llarga tradició i serveixen, no pas per valorar una realitat que tendeix a la idealització, i per tant, falsejada, sinó per assistir

Dins el riu, entre els joncs

29 de juliol de 2018

Dins el riu, entre els joncs. Males Herbes, Barcelona, 2018, 202 pp. Antoni Munné Jordà (Barcelona, 1948) és un dels escriptors més prolífics i versàtils del panorama literari català, especialment en gènere com el de la Ciència Ficció, i amb una dilatada trajectòria en la narrativa infantil i juvenil. Una de les coses que no

El retorn del landisme

19 de gener de 2018

Cultura, Política nacional

Un dels fets que probablement sorprendran, és que en els primers anys del franquisme la producció cinematogràfica espanyola va arribar a ser la tercera, per sota de l’hegemonia de Hollywood i la prolífica indústria de l’Índia. La dada no ens hauria d’estranyar. Coincideix amb la tradicional misèria cultural de l’Estat i les seves mancances educatives

La Muntanya Màgica

12 de gener de 2018

Aquests dies de vacances m’hi he acostat a l’assignatura pendent de llegir un dels clàssics de la literatura universal, La Muntanya Màgica, de l’escriptor alemany Thomas Mann. En un llibre tan summament extens (en la meva edició s’acosta a les mil planes) és un d’aquestes novel·les on pràcticament no succeeix res i la sinopsi és

El discret encant del proletariat

9 de gener de 2018

Cultura, Filosofant, Política nacional

A Elisabeth Costello, un dels llibres més interessants de l’escriptor sud-africà J. M. Coetzee, la protagonista, una prestigiosa intel·lectual que fa un cicle de conferències arreu del món, mentre prepara el discurs d’acceptació d’un premi internacional, rememora un episodi negre i dolorós de la seva joventut mai revelat a ningú. Quan tenia dinou anys, era