Fer la crònica d’una exposició a la qual no has anat no sembla quelcom assenyat. Un dels preus a pagar per aquest estrany període és perdre’t esdeveniments culturals als quals no pots faltar. És el que m’ha passat amb l’exposició que es va inaugurar i encetar al Museu de l’Empordà de Figueres i el Museu
Rellegeixo El quadern gris de Josep Pla. “8 de març” – Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és gran afeccionat a jugar a futbol –malgrat
Nota: Aquesta és la meva intervenció a les II Jornades Barret Picat: Comprendre el Món ara i aquí, llegida al mes d’octubre passat en commemoració al 40 aniversari de la revista local de Linyola, a la qual hi col·laboro puntualment des de fa més de vint anys. En plena era de la globalització, hem convertit
Nota: Comparteixo aquest conte publicat a la revista La LLuna en un Cove El quatre per quatre avança a poc a poc i traça amb cura els revolts. Els flocs, lleugers, es desfan contra el parabrisa mentre, a volum de confidència, ressona el soul fúnebre d’Amy Winehouse. We only said goodbye with words / I
David Caño, Un cos preciós per destruir, Proa, Barcelona 2019, 91 pp. Que David Caño és un dels poetes consolidats en el panorama literari català, ningú no ho dubta. Passada ja més d’una dècada després del seu debut literari amb Barcelona (2007), el seu vitalisme experimental s’ha anat transformant, malgré lui en una creixent maduresa,
Jean Echenoz, Córrer, traducció d’Anna Casassas, El Raig Verd, Barcelona, 2014, 139 pp. En aquesta època de l’any que hauríem de concentrar-nos en lectures lleugeres, el format de la nouvelle, aquest registre a cavall entre el roman i el relat curt, ens permet experimentar el plaer de llegir d’una tirada una bona història. I córrer,
Ara que som a l’estiu, i necessitem relaxar-nos i llegir, comparteixo amb els meus lectors el meu conte Take this waltz, que l’any passat vaig publicar a Núvol i que forma part del recull que vaig fent en aquests darrers anys. Gaudiu-lo TAKE THIS WALTZ Del seu record, fa més de trenta anys enrere, servo encara
Ferran Aisa i Remei Morros, Joan Salvat Papasseit, l’incendiari de mots. Cartes inèdites, articles i poemes esparsos. Lo Diable Gros, Tarragona, 2018, 272 pp. Si hi ha un tàndem dedicat en cos i ànima a la recerca i la difusió sobre Joan Salvat Papasseit, aquests són, sens dubte, Ferran Aisa i Remei Morros. Des de
Nota: aquest és un reportatge redactat conjuntament amb Misael Aladern per a la secció Expressions de La Directa En l’actualitat, assistim a una irrupció de la poesia compromesa en l’escena pública. Veus emergents carregades de compromís social i nacional, recitals col·lectius, poemes d’alt voltatge polític llegits a la ràdio, intervenció de poetes en mobilitzacions
Raquel Santanera (Manlleu, 1991) és poeta de la fornada més jove de la literatura catalana actual. Autora de dos poemaris Teologia poètica d’un sol ús i De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia. Graduada en Estudis Literaris i màster de Construcció i Representació d’Identitats Culturals a la Universitat de Barcelona codirigeix el cicle
Ferran Aisa, Discurso Ácrata. Anarquismo y sindicalismo, teoría y acción. Calumnia Edicions, Serra de Tramuntana (Mallorca), 2018, 283 pp. Crec que alguna vegada he pensat en Ferran Aisa (Barcelona, 1948) com a un estajanovista de les lletres i les idees llibertàries. La seva producció en el camp de la literatura, l’assaig i l’assagisme és incommensurable,
Una de les anècdotes que més em van impactar mentre feia la meva tasca d’historiador, em va passar mentre investigava sobre la principal i més prestigiosa editorial de l’exili espanyol, Ruedo Ibérico. José Martínez Guerricabeitia, director i impulsor d’aquest projecte en el París de principis de la dècada de 1960, havia confessat que una de les principals motivacions
A mesura que el model Netflix o HBO s’estén com a alternativa al consum audivisual, es desenvolupen els gèneres de tota la vida. En aquest sentit, els serials televisius sobre educació posseeixen una llarga tradició i serveixen, no pas per valorar una realitat que tendeix a la idealització, i per tant, falsejada, sinó per assistir
Dins el riu, entre els joncs. Males Herbes, Barcelona, 2018, 202 pp. Antoni Munné Jordà (Barcelona, 1948) és un dels escriptors més prolífics i versàtils del panorama literari català, especialment en gènere com el de la Ciència Ficció, i amb una dilatada trajectòria en la narrativa infantil i juvenil. Una de les coses que no
Un dels fets que probablement sorprendran, és que en els primers anys del franquisme la producció cinematogràfica espanyola va arribar a ser la tercera, per sota de l’hegemonia de Hollywood i la prolífica indústria de l’Índia. La dada no ens hauria d’estranyar. Coincideix amb la tradicional misèria cultural de l’Estat i les seves mancances educatives