Solcades

Eduard Solà Agudo

23 de novembre de 2022
0 comentaris

Joan Fuster: ‘L’Albufera de València’

‘Cada vegada que passe per ací, em ve a la memòria el pobre Faus. Era ximple, buit, irritant. Però una bellíssima persona: allò que solem anomenar una ‘bellíssima persona’. Va tenir l’encert de morir-se quan controlava sis o set prebendetes i ja s’havia fet concedir tres o quatre condecoracions. El seu enterrament resultà molt ornamentat: el presidien un bisbe, l’alcalde, el governador i més gent d’aquest braç, i l’acompanyaven músics, bombers i d’altres dependents del municipi que acostuma a vestir uniforme. Una gran pompa: fúnebre, però gran. Més no podia esperar-ne, l’Avelino. Mai una diabetis no ha estat tan estratègicament puntual com aquella que el matà: estic segur que ell l’hauria agraïda, si hagués pogut veure’n la sumptuositat pòstuma… El progrés del Palmar -el seu des-aïllament- va tenir en don Avel•lí Faus un bon procurador.’

FUSTER, Joan. L’Albufera de València. Alzira: Bromera, 1993.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!