‘Si pot ésser, qe sigui situat a peu de muntanya, en un lloc sanitós, i guaiti a migjorn: que hi hagi abundor de jornalers, sigui prop de bon abeurador, de vila pol·lent o de mar o de riu per on passin naus, o de camí freqüentat’. M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘Per tant, és sobre la vostra salvació definitiva i la del poble romà, sobre les vostres dones i els vostres fills, sobre altars i els fogars, sobre els espais sagrats i els temples, sobre les cases i els edificis de tot Roma, sobre l’hegemonia i la llibertat, sobre la salvació d’Itàlia, sobre tota la república,
‘Mira amb gran esment la ufana dels veïns: a bona contrada caldrà bona ufana, i que talment com hi entres, nota-ho bé, talment en puguis eixir. Que tingui bon clima, que no sigui maltempsós. Terra bona ha de valer per ella mateixa.’ M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘Nosaltres ens anem quedant al descobert i ens cauen els cabells arrencats per l’edat, tal com cauen les fulles quan bufa el Bòreas. La dona, en canvi, tenyeix els seus cabells blancs amb herbes de Germània i amb aquest artifici aconsegueix un color millor que el natural.’ Ovidi. L’art d’estimar. Barcelona: La Magrana, 2000.
‘Aquí ningú no es fa vell, tothom es queda amb l’edat que té en el moment d’arribar. Tampoc no hi ha nit ni ple dia. Com la tènue claror de l’alba quan encara el sol no ha sortit, així és la llum d’aquesta terra. Tan sols coneixen una estació al llarg de l’any, ja que
‘El rostre blanc fa lleig en un mariner: ha d’estar negre per l’aigua del mar i també pels raigs del sol. També fa lleig en un pagès, que sempre remou la terra sota el sol amb la rella ganxuda i els rascles pesants. Si el teu cos estigués blanc pàl·lid, també faria lleig en tu,
‘Quan pensaràs d’aparellar-te predi, tingues en valor de no comprar amb passió, ni et planyis el treball de mirar-lo arreu, ni en tinguis prou amb una sola vegada de rodar-lo tot. Com més hi aniràs, tant més et plaurà ço que tindràs de bo. (…) Si pot ésser, que sigui situat a peu de muntanya,
‘Tirsis: Pastors, coroneu d’heura el naixent poeta, pastors d’Arcàdia, a fi que d’enveja les illades de Codrus rebentin; o bé, si Codrus el lloa més que no li plauria, cenyiu el meu front de valeriana, no sigui que la seva mala llengua nogui el poeta futur.’ Virgili: Bucòliques. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1956.
‘Mopsus: No, m’estimo més assajar els versos que fa poc he gravat damunt la verda escorça d’un faig i on, tot component-la, he anotat també la música que alterna amb ells. Tu, després d’això, invita Amintas a contendre amb mi. Menalcas: Com el salze vincladís cedeix a la pàl·lida olivera, com l’humil espígol als purpuris
‘Sempre va sentir un gran desig de fama eterna i constant, però d’una manera eixelebrada. Fou per això que, després de fer canviar el lloc de moltes coses i llocs, els en posà un de nou, segons el seu: el mes d’abril l’anomenà Neronià; àdhuc havia pensat de canviar el de Roma i anomenar-la Neròpolis.’
Conta la Viquipèdia que Maya Angelou, nascuda tal dia com avui del 1928, va ser una poetessa, novel·lista, activista pels drets civils, actriu i cantant dels EE.UU I autora d’aquesta frase: ‘He après que les persones oblidaran el que els vas dir, oblidaran el que vas fer, però mai oblidaran com les vas fer sentir.’
‘Però d’entre els pagesos ixen els homes més forts i els militars més valents; i fan guany de bona llei, el més estable i gens envejat; ni són gens malpensats els que s’ocupen en tal ofici. – Ara, per tal d’anar al meu propòsit, aquest serà el començament que tinc promès’. M. Porci Cató: D’agricolia.
Avui, 25 de març, dia litúrgic de l’Anunciació del Senyor, plau de rememorar aquell passatge de les Geòrgiques, d’Ovidi, que diu: ‘Aleshores, el Pare Omnipotent, l’Èter, baixa en les pluges fecundes cap al si de la seva alegre esposa i barrejat amb el seu gran cos, ell, que és gran, nodreix tots els embrions.’ Cita
‘D’altra banda, mercader massa afanyós i massa interessat, el considero, com he dit, verament arriscat i noïble’. M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.