‘En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: ‘Heu sentit encara que es va dir als antics: No perjuraràs, sinó que compliràs amb el Senyor els teus juraments. Però jo us dic: no jureu de cap manera, ni pel cel, perquè és el tron de Déu, ni per la terra, perquè és l’escambell dels seus
Quan Jesús s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades i havent acabat de dinar, diu Jesús a Simó Pere: ‘Simó, [fill] de Joan, ¿m’estimes més que aquests?’. Li diu: ‘Sí, Senyor, tu saps que t’estimo’. Li diu: ‘Pastura els meus anyells’. Li torna a dir per segona vegada: ‘Simó, [fill] de Joan, ¿m’estimes?’. Li
‘Us ho repeteixo, si dos de vosaltres us poseu d’acord a la terra per qualsevol cosa que vulgueu demanar, us ho atorgarà el meu Pare del cel. Perquè on es troben reunits dos o tres en nom meu, allí enmig d’ells m’hi trobo jo’
‘No caus perquè siguis feble, sinó perquè et penses que ets fort’.
Principi de l’evangeli de Jesucrist, Fill de Déu. Com està escrit en el profeta Isaïes: Heus aquí que jo envio el meu missatger davant teu, el qual prepararà el teu camí. Veu del qui clama en el desert: «Prepareu el camí del Senyor, feu rectes les seves sendes», Joan Baptista es feu present al desert
‘Al vestit hi duu les roses i els parracs de les trinxeres, mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.’ Suzanne. Leonard Cohen.
La plaça, tant pels edificis com per l’animació que hi donen els veïns, és un dels centres de la ciutat. Un home reparteix fulls clandestins. Al Parc hi ha una Muntanya suïssa, un Laberint, un Pavelló xinès i un Temple grec. Un home reparteix fulls clandestins. El carrer és tortuós i
HERDER, Johann Gottfried. Encara una filosofia de la Història. Barcelona: Laia, 1983.
‘’L’aire del cel és tan reconfortant, que hom planaria de bon grat durant molt de temps per damunt de cims i d’arbres. Cal davallar, tanmateix, al trist sòl per a donar una llambregada al conjunt o allò que no és el conjunt. Gran criatura de Déu! Obra de tres continents i gairebé sis mil•lenaris! L’arrel
‘Cada vegada que passe per ací, em ve a la memòria el pobre Faus. Era ximple, buit, irritant. Però una bellíssima persona: allò que solem anomenar una ‘bellíssima persona’. Va tenir l’encert de morir-se quan controlava sis o set prebendetes i ja s’havia fet concedir tres o quatre condecoracions. El seu enterrament resultà molt ornamentat:
I ‘Come, join in the only battle wherein no man can fail, Where whoso fadeth and dieth, yet his deed shall still prevail.’ ‘The day is coming’, William Morris. II Un dia t’alces i és migdia. Lo cel s’ha obert. Lo sol entra insolent a la cambra. Tot està il•luminat. També el dolor, l’angoixa i
‘En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: ‘Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a
‘XL Nostra ànima es va enriquint amb tot lo que Déu nos lleva; nos vol vestir en lo cel quan nos despulla en la terra.’ Verdaguer, Jacint. Obres completes. Barcelona: Selecta, 1974.