Solcades

Eduard Solà Agudo

17 de setembre de 2023
0 comentaris

Elogi de la nit encesa

Quan la nit passe per ta casa a passar comptes, no et preguntes si vas plorar fort o vas fer-ho com sempre. Si la nit vol passar de llarg, no poses cara de circunstàncies: obre la porta de la teua cambra, prega-li que s’ajoque al teu llit i de seguit, abans no tanque els ulls, pregunta-li si ella sent el mateix que tu. La foscúria de la nit incita al recolliment i a l’amistat.

Deixa’t seduïr per les coses autèntiques que t’ofereix la vida, com escriure o recitar els versos de Goethe en veu alta i clara. Fes-ho quan la nit, recolzada en el teu matalàs, s’abraone sobre el teu ventre i sentes la seua càrrega com una autèntica penitència.

Deixa que les quatre del matí et desvetllen i una altra nit sentes l’angoixa de l’absència. De qualsevol disgust, no moriràs: si has arribat fins ací, jura’t que també arribaràs fins allà. Oh, dissort! Oh, tremolor!

No passis pena quan el sol penetre a la teua cambra i descobreixis que la nit ha fet via cap a un altre hemisferi tocat de mort. Després del cafè, pren la motxilla, surt al carrer, camina fins a esgotar-te.

La vida, al marge de la literatura, és un anar i venir. Al cap i a la fi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!