Potser és sobrer, però ara que estava tallant los berdissos de les oliveres amb la ‘cutxilla’ de la desbrossadora, m’ha vingut al cap que fa mesos que no dic res sobre les meues patilles. Perquè la notícia és que torno a fardar de patilles i considero que cal traslladar-ho als meus lectors. Les meues patilles
I L’Eudald Carbonell té raó quan diu que hem col•lapsat. He conegut gent que pensa que l’Eudald hauria de limitar-se a excavar i deixar de banda la política. Jo he tingut la sort de compartir algunes campanyes amb l’Eudald i us asseguro que és un home honest, un comunista conseqüent, un solidari. Com se li
I Ha passat desapercebut, d’esquitllentes, això dels mitjans escrits de preguntar-se si havíem arribat a la fi del Prucés. Això em fa riure, com aquella pregunta que li fa el periodista a l’Eudald Carbonell sobre el quan i el com del col•lapse i aquest li diu que ja hi som. I punt. És a dir, una
Les parets rigorosament blanques -no puc escriure, no vull parlar-. Les parets rigorosament blanques, lo silenci de la matinada encara obscura cobrint les ombres i la teua presència. La mort del pare, aquella pèrdua estenent la teua presència fins el centre. S’acaba un temps, el saber perdura com els oceans dels atles.
En fer-se de dia la sang de la nit arriba al cervell, lentament sents com la ginebra contamina la sang quan ja és massa tard per comptar estrelles al cel i l’esma s’ha perdut o extraviat per sempre sense adonar-te’n de la derrota. Resseguint façanes blanques tornes a casa aferrat als records i als somriures
Ho vas saber en l’instant en que va preguntar-te l’edat. ‘Trenta-dos’, vas dir-li amb un fil de veu. No era l’indret, tampoc el temps, la cua d’un teatre. Ella havia forçat la pregunta i vas pensar, mentres obserbaves com enrogia i tu senties una feliç pulsió lèsbica que et recorria el cervell fins el cor,
I Recordes aquell setembre del 2004? Aquell final d’agost que vas viure en aquella ciutat de peixets de plata nedant mandrosos pels carrers, travessant semàfors i aparadors. Recorda los núvols blancs i espessos per damunt d’uns murs de formigó i la ferum d’un aire dens a causa dels motors dels cotxes anat i venint. Una ferum que
Balcó arran de mar. La finestra inventada. Tornen les barques.
Ja podeu consultar gratuïtament lo vostre pronòstic general pel 2023. De res. Àries, segurament tens uns projectes al cap com canviar de marca de desodorant o estil de pentinat. Són coses raonables, dins lo que cap al cap. Taure, eguany viuràs experiències que ara no t’imagines. En línia general, tot raonable. Cranc, algunes coses pareixen