I
Recordes aquell setembre del 2004? Aquell final d’agost que vas viure en aquella ciutat de peixets de plata nedant mandrosos pels carrers, travessant semàfors i aparadors. Recorda los núvols blancs i espessos per damunt d’uns murs de formigó i la ferum d’un aire dens a causa dels motors dels cotxes anat i venint. Una ferum que anunciava la mort -la mort d’un estiu eixut transitat per ànimes arrossegant-se, abandonades. I tu, en aquell minúscul racó de món ingràvid als teus peus que et feie pensar en el fracàs dels darrers dies de joventut o en el fracàs d’una joventut condemnada abolutament i certament a causa dels salaris gens agraïts.
Et senties tant desgraciada! Estaves tant trista que no li veies la sortida a aquell llac, ni en els seus peixets de plata que t’anunciaven que aquella no era una vida que vulgesses per a tu. A tu, que pensaves que havies malgastat lo temps en cinquanta històries i cap de fecunda, abans que aquest dia arribés per fi i s’aferrés a la teua esquena sembrada de roelles. A tu, que arriscaves el temps i la bondat sabent que aquella ombra de pedra no es corresponia amb les teues credencials. Heus ací la foscúria de l’agost després de treballar un estiu més a canvi d’un lloguer i un plat de llenties precuinades.
II
Ara passa un tren de mercaderies. S’ha aturat a l’estació. Recordes aquells viatges lentíssims en vagons grocs. També recordes l’antiga estació de l’Aldea, la claror del capvespre, la mirada dels viatgers i la parella de la Guàrdia Civil deixant a terra un indigent brut i alcoholitzat.
Aquell tren també va passar de llarg, però jo ho vaig viure i ho recordo. És un residu, una imatge penosa, perquè en realitat m’he censurat. La realitat és que a aquell indigent alcoholitzat el van jeure de tal manera que en tancar la porta feixuga i groga quedés marcat per la meitat. Marcat o mort sota la mirada ressignada dels viatgers.
III
Viure. Projecte. Guanyar-se la vida. Hi ha una sortida alternativa a la ferum que anuncia la mort.
Ramonet, vine que t’he de contar una cosa. Ramonet, si vas a l’hort amb lo disco de Camela.
Ramonet, surt i distreu-te, vols?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!