Solcades

Potser és sobrer, però ara que estava tallant los berdissos de les oliveres amb la ‘cutxilla’ de la desbrossadora, m’ha vingut al cap que fa mesos que no dic res sobre les meues patilles. Perquè la notícia és que torno a fardar de patilles i considero que cal traslladar-ho als meus lectors.

Les meues patilles estan disposades sobre la geografia facial de tal manera que podrien ser considerades una ‘Toma de terra’. L’esquerra seria el pol positiu i la dreta lo negatiu, o viceversa, però això és una xonada que m’acabo d’inventar que, tanmateix, ara em serveix per assenyalar que les ‘patilles Solcades’ tenen forma de ‘U’, però amb el costat meridional afaitat, com s’observa a la fotografia.

’Patilles Solcades’ es refereix a que la pilositat agreujada pròpia de la patilla dibuixa un solc a l’altura del mentó, la qual cosa no contradiu el principi d’’integració de la diversitat’ segons l’Eudald Carbonell.

Comptat i debatut, el més transcendent de les meues patilles és que mai he conegut ningú amb tanta barra com la meua. Amb tanta picardia com la meua. Amb tant de talent com lo meu. Perquè en general a n’esta vida faig lo que em surt de la patilla i les meues patilles, juntament amb lo monyo ‘abertzale’ (amb la notòria absència d’arrecades, val a dir-ho) son la meua marca de presentació a n’este món mancat d’alegria, en mans del gran capital especulatiu.

Ara me prendré una kombucha ‘mojito’ i de seguit em faré un retrato per al post, per a que xaleu i envieu a cagar al vostre psicòleg de la meua part.

Que passeu una bona vesprada. Salut.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!