Les parets rigorosament blanques
-no puc escriure, no vull parlar-.
Les parets rigorosament blanques,
lo silenci de la matinada encara obscura
cobrint les ombres i la teua presència.
La mort del pare, aquella pèrdua
estenent la teua presència fins el centre.
S’acaba un temps, el saber perdura
com els oceans dels atles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!