En fer-se de dia la sang de la nit
arriba al cervell, lentament
sents com la ginebra contamina la sang
quan ja és massa tard
per comptar estrelles al cel
i l’esma s’ha perdut o extraviat per sempre
sense adonar-te’n de la derrota.
Resseguint façanes blanques
tornes a casa aferrat als records
i als somriures de les ànimes mortes
passejant pels carrers d’un estiu
que feixugament arriba a la seua fi.
Jo no travessaré la porta del cel
abans que qualsevol altre mortal,
però hauré viscut un munt d’anys
a la meua manera de viure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!