Ho vas saber en l’instant en que va preguntar-te l’edat. ‘Trenta-dos’, vas dir-li amb un fil de veu. No era l’indret, tampoc el temps, la cua d’un teatre. Ella havia forçat la pregunta i vas pensar, mentres obserbaves com enrogia i tu senties una feliç pulsió lèsbica que et recorria el cervell fins el cor, que la seua voluntat no era de sopar de duro i vas prendre la iniciativa amb un subtil rictus als llavis alhora que et delies per a que et prengués pel bescoll amb les dues mans i alliberés tota la salivera pel teu pitram i la teua boca, com en aquella pel•lícula amb la qual t’abellia masturbar-te en arribar a casa quan treballaves a la verema.
‘Vint-i-tres’, va dir sense desviar la mirada del teu escot. I tu amb urgència necessitaves un carai d’espai a soles per fer-te la palla de l’any i tornar al centre vital d’on aquella joveneta t’estava desterrant. Potser -pensaves- una volta ajagudes a la butaca, potser al cap d’uns minuts, començaríeu el joc de les carantoines a les mans, els braços i la geografia erotògena de l’entrecuix. I a fer la mà el Shakespeare, definitivament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!