Este proper diumenge la Lia i jo participarem a la demostració de treball a Banyoles, en el marc de la XXXVII Exposició Monogràfica de Gos d’Atura Català. Això serà al Parc de la Draga, a Banyoles. Com sempre, és el Club de Gos d’Atura Català qui organitza esta cèlebre jornada.
Ahir ma mare mos va anomenar a Edward Jenner, el qual desconeixia del tot. Abans d’anar-me’n a dormir vaig consultar la Viquipèdia per a fer-me’n una idea més completa de la que ens donà ma mare. Jenner fou el pare de la vacuna contra la verola abans que Louis Pasteur la perfeccionés. També era poeta.
Manca poc més de dos quarts per a que surte el sol, segons lo calendari, però si guaito per la finestra veig com clareja a l’horitzó. Quan bufa fort lo Llevant, la claror del sol és segura. Lo cel està net de nuvolades. Però això és un Mestral, diria, malgrat la claror siga completa. Precisament
Passaran los iPhones, totes les modes, les ‘teles’ de plasmes, los piercings i les mil-i-una calamitats. Passarà lo canvi climàtic que mos farà la pell i els diaris que diran que si no plou demà, potser plourà demà passat l’altre, a Mart o ací mateix, però no passarà allò que Sant Agustí va desenvolupar a
En el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, avui mos hem aplegat unes vint persones per a fer un recorregut per la Foia d’Ulldecona de la mà de Manel Llarch. La trobada ha estat organitzada pel mateix ajuntament d’Ulldecona. Ha estat un plaer escoltar en Manel, que coneix molt bé les diferents estructures hidràuliques,
Tractar la vida com si es tractés d’una altra persona fóra absurd, a banda de poc assenyat o una bogeria, directament. Seria negar-me la vida, la dignitat d’home i pare i faltar a l’honor dels qui em pariren i m’estimen. Per això els amics no fallen. Fallen menys que este bloc curiós, que ja m’explicareu…
Hem tornat per dinar, una mica a contracor, però contents i satisfets per una piscina que no teníem controlada i una caravana que sí. Perquè ‘tanta gana no tinc, però una mica sí’ i ‘a la tarda vindrà l’Ànya i jugarem amb la seua casa’. Una casa gegant, curulla de tota mena d’àmbits. En estes
Avui, mentres observava els cucs del compost, m’ha vingut al cap ‘Ombra d’Anna’, d’en Palau i Fabre. Este poema va marcar un episodi de la meua vida. Este poema m’ajudà en unes hores enfosquides per l’absència d’una persona molt estimada. ‘Ombra d’Anna’ és un poema senzill. No hi ha res més sublim que la senzillesa.
Sobre el meu cap, una lluna maca m’acompanya mentres alço fogueres amb rames d’olivera que l’estiu ha acabat de secar.
Les persones necessitem conviure a redós de les ciències. Per tots los motius que hom es puga plantejar, cal que la Ciència estiga sempre a l’abast. Davant de qualsevol circunstància o problema, els ciutadans hem de poder confiar que la ciència ens acompanya per a plantejar-nos solucions reals i ètiques. Hem d’educar des de l’ètica
La tardor enfosquí els capvespres. I els matins de fred aixoplugaren un nou dia. Els ocells i tota vida l’acolliren de bon grat, arreu. Rebrotà l’esperança i la fruita antiga.