Les pestetes
7 de novembre de 2017
0 comentaris
No tinguéssiu la pensada de jònec que vaig tenir la primera volta.
No tinguéssiu la pensada de jònec que vaig tenir la primera volta.
Ahir mos vam banyar per darrera vegada. Per darrera vegada, vull dir, fins d’ací uns dies, potser. La Lia, que no és gaire amiga de l’aigua (excepte la de les basses dels regs), va preferir mirar-s’ho des de la voreta després de banyar-se les cames. Bufava el vent de Llevant, però la mar estava ben
Les ombres s’aprimen, les mirades s’enamoren, los braços s’entrellacen i totes les boques estimen, indefectiblement, les virtuts dels anhels d’alliberament.
‘Mai és negre el cel del Nord’, cantaven els Lax’n Busto.
Voldria gitar-me una estona més en este bancal moll i pedregós. La pluja m’ha xopat tot lo cos i la roba. No en tinc prou en fer més voltes que el vint-i-nou.
A Rasquera hi viu un pastor de cabres florides que fan llet. I a Rasquera hi ha els teixos. I la font dels teixos (que és un abeurador) i més amunt un refugi i a l’altre vessant de la vall, la Penaroja, a Tivissa. I la serra de Tivissa, que fa cap a Vandellòs a
Tal dia com avui de fa 12 anys, a Madrid, el Congrés dels Diputats aprovà l’admisió a tràmit del nou Estatut d’Autonomia amb el suport de tots els grups excepte el PP, que el mateix dia va presentar un recurs d’inconstitucionalitat. Tal dia com avui de fa 83 anys… #arafa 83 anys el govern de
Com que no ha plogut, no hi ha bolets de soca a les soques de les oliveres. Però això rai, de moment, perquè no volia tractar ara el tema dels bolets de soca, sinó una altra qüestió no menys trascendent per mi a l’entorn de l’Apologia de Sòcrates. Sòcrates és lo meu heroi. Brutal, oi?