En vaig
parlar fa un mes, de les llambordes que Gunter Demnig està posant per (quasi) tota Europa per fer-nos ensopegar amb la memòria. De les que va posar a Roma el mes passat, set les va posar a una plaça del barri de Monteverde, davant de la casa on vivia la família Terracina abans de ser deportada i assassinada. No han durat ni un mes, abans d’anit algú les va
profanar cobrint-les, amb cura, de pintura negra.
L’estupidesa és molt grollera, a voltes em pregunte si la indiferència no ho és més encara.
La indiferència és la que permet que els “dolents” facin via. No n’hi ha prou en ser bo, cal exercir-ne.
Aquesta gentussa són assasins i no ho saben.
Paradoxalment, aquests pobres desgraciats de les guixades també ajuden a fer-nos esnopegar amb la memòria.
Ja quan vas parlar en un altre post vaig pensar en la maleïda sort que ha tingut la plaqueta que van posar per indicar -a les restes del call de Barcelona- on estava exactament la sinagoga major: no l’he vista mai neta. Creus neonazis la tapen. Reconec que aquestes mostres de violència inculta i primitiva em provoquen mal d’estòmac… I alguna cosa pitjor que millor no menciono aquí.