Un altre país

Non e’ vero che non cambia niente.
G. Tona, jutge.

Fa molts dies que no escric per explicar una bona notícia, ja en tenia ganes i aquesta és molt bona.

Caltanissetta és una de les ciutats més desgraciades i amb més densitat mafiosa de Sicília, és una ciutat xicoteta, de seixanta mil habitants. Fa uns dies es va saber que, gràcies a la confessió d’un mafiòs pentito, la policia va desmuntar un atemptat contra el jutge de Caltanissetta Giovanbattista Tona, atemptat ordenat des de la presó pels capos Alessandro i Davide Emmanuello.
Dos dies després que la notícia fóra pública un grup de gent (molts estudiants d’institut) es van organitzar amb facebook per fer una manifestació de solidaritat amb el jutge, pensaven que n’eren trenta i al matí següent dues mil persones es van concentrar davant dels jutjats, amb pancartes que deien Estem amb vosaltres contra la màfia i Nosaltres vos defensarem. Dues mil persones a Caltanissetta és un miracle, de veritat. S’han organitzat, es diuen Comitè de ciutadans escorta cívica i, tot i que saben que no poden escortar ni defensar físicament els jutges, ho fan moralment.
Vaig escoltar a alguns d’ells, són molt joves, un va dir que els seus pares eren la generació que commemorava jutges morts i que ells volien tindre herois vius i commemorar jutges vius.
Sentir dir a un jove de catorze anys que volen construir la primavera siciliana, t’anima el dia, el mes i l’any.