difús
No són coses grosses però són importants, molt. Ens donen la mesura de com a aquest país està canviant el sentit comú, de com cada dia que passa som pitjors, pitjors persones i pitjors ciutadans. Crec que es diu racisme difús, tot i que l’adjectiu no em convenç. Podria fer una llista llarguíssima només prenent notícies de la darrera setmana o de les darreres dues setmanes, però no cal. Dues notícies, dues, de hui.
A un bar de Roma si ets gitano el cafè val dos euros, si ets paio setanta-cinc cèntims. Quan algú ha protestat li han dit clarament: així aneu a prendre cafè a un altre lloc.
A Carrerfur, en canvi, en la pàgina de servei als clients, on aquests poden senyalar problemes, han inclòs en la llista ‘presenza di nomadi’ (la traducció al llenguatge comú seria ‘presència de gitanos’), tal qual. Com diu el periodista Alessandro Gilioli al seu blog, en espera que a Carrefur es puga senyalar la presència de negres o jueus, m’abstinc de trencar-los els aparadors només per tarannà no violent i em limite a no anar-hi per la resta dels meus dies.
Actualització: el tam tam de la xarxa ha funcionat un altra vegada, Carrefur ha retirat la ‘presenza di nomadi’ d’entre els problemes senyalables.
Com fer-ho per canviar aquesta mena de món brut i enfosquit i no fer-nos mala sang?
Horror, horror i més horror. No sé perquè llegint-te he pensat que d’alguna manera el ‘caldo’ de cultiu ja hi era. Alguns exemples (sempre amb l’etern discurs nord-sud, tan fastigós i desgastat): un partit de fútbol a Milà, contra el Nàpols. Era la bona època del fútbol napolità. El cartell de benvinguda deia ‘Benvinguts a Itàlia’. Un altre: un Sr. de la Padània ve a visitar la seva filla Erasmus a BCN. On heu après l’italià?, em demana. A Nàpols!, responc. Li canvia la cara al Sr. de la Padània i em diu: ‘l’única cosa que van fer malament els americans va ser no llençar la bomba atòmica sobre Nàpols’. Hi havia o no hi havia un caldo de cultiu?.
Quan l’economia funciona tots els colors de pell són invisibles. Som rics i guapos i ens fan falta criats d’etnies inferiors i inferioritzades. Ai però quan la crisi ens atenalla! tenim tanta i tanta por que ens prenguin allò que considerem nostre! L’eurocentrisme no és una entelèquia, si els espanyols encara dormen la migdiada de la Conquista, Europa encara viu a les colònies. I aquests pensaments són els més difícils de desarrelar, perquè per dalt els convé, i força, que es mantinguin latents. Aquí en tenim un bon exemple en com, elecció rere elecció a madriT treuen el “sant cristo gros”: els catalans.
Lamente el que he llegit, jo tampoc pense anar mai més a Carrefour. Ací, també està sorgint un racisme difús i trist, molt trist. Jo ja no sé com dir a la gent, que el sistema no la “colapsat” cap negre, ni cap inmigrant. Estic llegint ara el llibre Europa, Europa i crec que no hem aprés res del passat.Trist, molt trist.