Un altre país

Ahir un vaixell de patrulla libi va metrallar un vaixell de pesca italià, l’Ariete, al canal de Sicília, en aigües internacionals. De l’Ariete jo ja n’havia parlat al bloc, i del seu capità, el senyor Gaspare Marrone que és un dels capitans coratjosos que es juguen la pesca, la faena i la vida per salvar els emigrants que troben mentre treballen, fa part del meu altaret d’herois d’aquest país.

El metrallament del vaixell va tindre lloc en aigües internacionals i des d’un dels vaixells que l’estat italià va donar a Líbia perquè controlara el tràfic d’emigrants, a més, pel que pareix al vaixell libi n’hi havia membres de la policia italiana.

Després d’unes hores de notícies confuses el Ministre de l’Interior va dir que ja estava tot clar, que els libis havien disparat a l’aire (les fotos del vaixell de pesca ple de forats fan feredat), després va dir que no, que havien disparat però que ja havien demanat disculpes (!), que s’havia tractat d’un error, s’havien pensat que era un vaixell d’emigrants (!!). I aleshores? Hauria estat acceptable? Fa part del tractat amb Líbia que usen els vaixells donats per Itàlia per disparar als vaixells d’emigrants en aigües internacionals?

A quin país europeu i desenvolupat pot haver passat açò que explique:

Cerimònia de gala del lliurament d’un dels premis literaris més importants i prestigiosos del país (el primer any el va guanyar Primo Levi amb La tregua, per entendre’ns), tot plegat transmès en directe per la televisió pública. En el moment d’atorgar el premi opera prima a una jove escriptora, el presentador de la televisió que condueix la cerimònia diu (literalment, jure): Atorguem ara el premi opera prima a X per la seua novel.la Y, i pregue el regidor que enquadre el seu estrepitós escot.

A quin país europeu i desenvolupat pot haver passat?
Amb el públic que en lloc de posar-se a vomitar riu i aplaudeix?
A quin país pot passar una cosa per l’estil i, a més, quan el periodista en qüestió llig algunes crítiques que li arriben d’un altra escriptora (la guanyadora del premi absolut) respon que ell havia fet una apreciació amb gràcia i el problema de l’escriptora és que no té sentit de l’humor?

Supose que la resposta és facilíssima, per cert, el premi Campiello d’enguany l’ha guanyat l’escriptora sarda Michela Murgia amb la seua novel.la Accabadora i el premi a l’opera prima (i a les mamelles?) l’ha guanyat Silvia Avallone amb Acciaio.

El meu amic estimat ha estat assassinat per un no de massa.
Raffaele Marino, Fiscal.

A aquest país un alcalde honest, un pescador que feia d’alcalde, que havia aconseguit mantindre net el seu poble i la seua mar ha estat assassinat, nou trets l’esperaven baix de casa, ha estat assassinat per dir no a la màfia.
Es deia Angelo Vassallo i tenia 57 anys i dos fills. Un home valent, molt valent, que ha pagat amb la vida el seu coratge a una de les regions més castigades per la criminalitat. Vassallo era l’alcalde de Pollica, a la província de Salerno, des del 2005 i havia fet del seu poble una espècie de miracle de la legalitat, de defensa del territori contra el crim i el ciment. Perquè per aquelles contrades un ajuntament i un mar net són un miracle, perquè un coratge com el seu és un miracle, perquè, segurament, per la camorra el miracle ja estava durant massa, els criminals no es podien permetre un exemple com el seu.
Em pregunte perquè el Ministre de l’Interior encara no ha dit res, em pregunte perquè l’Estat no dóna cap resposta, em pregunte com pot el govern continuar parlant del partit que s’esmicola i de les seues discussions de cafè. No és un país normal, no ho és. 
Els ciutadans de Pollica ens han regalat un altre miracle, ahir quasi totes les botigues del poble van romandre tancades, per dol ciutadà. I això, que semblaria el més normal del món ací és un miracle, un altre.

A Repubblica de hui un article de Saviano en parla. 

Vostre record de fullosa memòria

el deixe ací, com deixaria un ciri

de gotes grans i de flama petita,

entre els grans vents de la nit solidària.

Vicent Andrés Estellés, Document de Morella. 

SONATA DA CHIESA (Corelli)

Igual que un raig de sol que, pel cimbori,
     penetra dins d’un temple, poc a poc,
i cruament senyala, amb el seu dit de foc,
els rostres adormits de les verges de vori,

     severa i dolça música, segueixes
per les ànimes nostres un passadís obscur,
     i amb el teu dit de foc hi descobreixes
l’espectre del passat, el rostre del futur.

Màrius Torres, setembre 1934

La llei sobre la seguretat laboral és un luxe que no ens podem permetre.

Ara Berlusconi diu que formaran les Squadre della Libertà, de cara a les properes eleccions, per assegurar-se el contacte del partit amb el territori. Els seus membres es diran, supose, squadristi della libertà, i diu que aniran d’uniforme (!), amb camisa blava (!!).

L’epíleg del malson s’anuncia evocador, si més no per a mi.