Publicat el 30 d'agost de 2010
sonata
SONATA DA CHIESA (Corelli)
Igual que un raig de sol que, pel cimbori,
penetra dins d’un temple, poc a poc,
i cruament senyala, amb el seu dit de foc,
els rostres adormits de les verges de vori,
severa i dolça música, segueixes
per les ànimes nostres un passadís obscur,
i amb el teu dit de foc hi descobreixes
l’espectre del passat, el rostre del futur.
Màrius Torres, setembre 1934
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
….
Casen bé, MT i la sonata.
Gràcies per afegir-te a l’homenatge!
plaer, sever i dolç. Memòries