Un altre país

Ahir, a Varsòvia, va morir el senyor Marek Edelman, l’heroic darrer comandant de la revolta del Ghetto de Varsòvia.
Aquell grup de joves resistint a l’exèrcit nazi és, i serà per sempre, una lliçó moral, una lliçó de dignitat. Sabien que no podien guanyar, ho sabien des del començament, però igualment van lluitar i van resistir, van lluitar per nosaltres, per defensar la dignitat humana davant la barbàrie i per demostrar que la resistència sempre és possible.
Gràcies, comandant, gràcies per la lliçó i gràcies per explicar-nos la història del coratge i el sacrifici dels joves del Ghetto de Varsòvia.

(I quan algú vos diga que els jueus europeus no van resistir a les deportacions i a la mort, recordeu-li la història dels homes i dones del Ghetto de Varsòvia que, morts de fam i amb molotovs i un centenar de fusells van resistir combatent contra quatre batallons de les SS durant més temps del que va ser capaç de resistir l’exèrcit de la República Francesa.)

Demà manifestació per la llibertat de premsa, a la Piazza del Popolo que és un lloc poc usual per les manis a Roma. Adhesions de tot el món, espere que siga grossa.
En parla Saviano a El País. Nosaltres, clar, anirem.

“Ma perché fate così? Hanno fatto qualcosa?”. La risposta: “Sono clandestini, signora”.

A Milà l’ajuntament ha trobat una manera molt eficient de fer justícia. Han reciclat els 32 policies municipals del Nucleo Trasporto Pubblico, abans eren els encarregats de garantir la seguretat als autobusos i tramvies de la ciutat, ara fan caceres, caceres de desgraciats, d’immigrants sense papers.
Comencen a les set i mitja del matí, es posen a una parada d’autobús o de tram i quan arriba el mitjà bloquegen les portes i comencen a demanar documents. A qui no els té, o porta fotocòpies o es comporta ‘com no deu’ el carreguen a un autobús que han reciclat en presó sobre rodes posant reixes a les finestres. Els tenen a l’autobús fins que acaben el torn, si tenen els papers en regla els amollen per la nit.
Segons denuncien els sindicats l’ajuntament demana a la policia municipal un bon número d’intervencions per poder preparar els comunicats a la premsa explicant com ho fan de bé.
La gent que no té documents té por d’anar al metge (que estaria obligat a denunciar els pacients sense papers) , ara no poden dur els xiquets a escola (els mestres estan obligats a denunciar els pares sense papers), no els poden ni inscriure al registre civil (el funcionari està obligat a denunciar els pares sense papers) i, així, no els poden reconèixer legalment ni tindre la custòdia dels fills, que automàticament, es converteixen en ‘adoptables‘.
A molts jutjats estan començant a suspendre els judicis per clandestinitat i elevant consulta al tribunal constitucional. És una bona notícia, però mentrestant la part més dèbil de la societat és condemnada a la malaltia, als parts clandestins, a no poder agafar un autobús i a viure sempre amb la por a la presó, perquè als que l’eficient faena de la policia de Milà troba sense documents acaben a la presó i, si tenen sort i troben un jutge raonable, hi romandran fins que el Tribunal Constitucional diga alguna cosa. Perquè “Sono clandestini, signora”.

La foto és d’un cartell que hi ha a Urgències a molts hospitals italians, on els metges s’estan negant a complir la llei, molts porten xapetes a la bata blanca on diu “Io curo, non denuncio”