Fanno paura solo perchè sono troppo belle
Ahir, enmig d’un atac d’hiperactivitat domèstica per oblidar-me que era el dissabte de la Magdalena, vaig anar al viver a comprar algunes coses que em feien falta per preparar-nos per la primavera. Com que estava tristona l’F. em va comprar una orquídia. Jo sóc bona amb les plantes, vull dir que no només no se’m moren, a més em donen alegries. No havia tingut mai una orquídia i li vaig demanar consells al senyor del viver. Li vaig dir que no hi havia provat mai i que tenia una mica de por de no saber tenir-ne cura, em va dir que no patira, que són com totes les plantes, que fan por només perquè són massa belles.
Hi pense des d’ahir.
i quan les tens al davant, salvatges, t’agarre una esgarrifança … De vegades quan la flor cau, creus que ja no sortirà més i és mentida, perque tornen i fan un goig increïble. Aquest F. té cops amagats o millor dit, et coneix massa bé ….
Jo que no sóc destre amb les plantes, em va florir un parell de temporades, i encara la tindria si no fos per un incendi (però això ja és una altra història).