Finals de juny de 1981. Aparcats a la Plaça Garrigó de Barcelona, dins d?un Dos Cavalls vert i atrotinat, el meu cunyat i jo parlàvem, crec recordar, dels plans de l?estiu, mentre que des del cassette Supertramp encetava Fools Oberture. Assegut al seient de l?acompanyant, descobreixo, astorat, que de la finestra oberta emergeix la boca
Avui apareix al diari El Punt el meu article Catalunya no creix, s’engreixa. Convencionalment s’usa el terme comptabilitat creativa per a l’acció de maquillar resultats tot subvertint els usos de les xifres, sense deixar de respectar les normes comptables. Aquest és un recurs utilitzat per assessors i economistes amb la intenció de manipular el valor
Cometari del llibre; Ferran Soldevila; Els dietaris retrobats (1939-1943) Edicions 3 i 4 València, 2007, 624 pp. Edició a cura d’Enric Pujol L?Enric Pujol és un dels historiadors més prolífics ?diria que hiperactius- de la darrera dècada. Les seves recerques sobre l?exili, sobre els corrents historiogràfics i l?epistemologia de la disciplina, la seva passió per
Quan tenia vuit anys i era a punt de fer la comunió, em pensava que si mossegava el pa àzim, anava de dret a l?infern. Aquesta temença era compartida per la pràctica totalitat de la meva promoció. Per sorpresa meva, anys després i passada l?era de les creences infundades, vaig adonar-me que hi havia adults
Benvolguts, benvolgudesFinalment, després de deu anys de començada, cinc anys de conclosa, quatre anys de llegida i tres anys de reescrita, adaptada i traduïda a l’espanyol, la meva tesi doctoral ha estat publicada.El resultat… prefereixo que jutgi el lector. Tanmateix, he d’admetre que aquest dimarts, quan la sostenia entre les mans per primera vegada, tot
Jo no cremaré mai la foto de ningú. Em sembla un acte lleig i de mal gust. Que respon, certament, a la llibertat d’expressió, i que puc entendre perfectament en les circumstàncies actuals. Tanmateix, si cremar fotos és lleig, l’article 491 del CP és obscè, i és en l’actual context que l’atac a la monarquia
Comentari del llibre de Víctor Alexandre; La paraula contra el mur. La independència no és un privilegi. La Busca Edicions. Barcelona 2006. No sóc un lector assidu de literatura independentista. En les poques obres llegides al llarg dels vuitanta i noranta, sentia un déjà vu que complementava uns discursos poc sofisticats adreçats al voluble món
Ahir va sortir aquesta columna meva al diari Segre. La vaig enviar cap a principis de mes, i el pas del temps no deixa d’incrementar la seva vigència. Distanciament A mitjans dels noranta, un article del professor d?Història Contemporània de l?Autònoma, Borja de Riquer, va causar una certa polèmica entre mitjans acadèmics i periodístics. La
Avui, al suplement L’Aula del Diari de Girona, apareix aquest article que reobre el no debat sobre la implantació arbitrària de l’absurda sisena hora a primària. Al llarg de molts anys, la qüestió de l?endèmica insuficiència de recursos econòmics a l?escola pública, va centrar els debats. No era per menys. El dèficit acumulat curs rere
I, a diferència de l’usurpador, aquest ha estat triat democràticament, amb prop de 2.000 vots -l’oficial només en va rebre un, el de Franco-. Es diu Ariel Santamaria, tot i que tothom sap que és la reencarnació de The King, the real one. És de Reus -com la major part de catalans il·lustres Gaudí, Joan
Una amiga txeca em va explicar una vegada un acudit que corria per la Praga de finals dels noranta;"Sota el comunisme, tenies llibertat per criticar el director de l’empresa. En canvi, mai ho podies fer amb el president. Amb el capitalisme, pots criticar el president, mai el director".Vivim en un país, on no es pot
A hores d’ara, els especuladors del país deuen estar decidint a quin indret aixecaran el monument a la jove ministra. Estan complaguts com els socialistes, a partir d’ara, subvencionaran la seva activitat econòmica basada en la manipulació artificial d’un valor relatiu com l’habitatge. Si ara ja tenien per mà la quantitat a partir de la
A finals dels seixanta, un grup de joves estudiants de la Universitat de Barcelona, en el context d?una festa universitària, defenestren un bust de Franco i arrenquen una bandera espanyola. La reacció de les forces repressives és brutal i es clausura la Universitat. Els autors tenen sort i no són identificats. Tanmateix, aquest constitueix un
Aquesta tarda, una mare de la classe de la meva filla, m?ha mostrat la seva preocupació. Durant el Telenotícies, ha vist que la crema d?una fotografia dels reis d?Espanya estava motivant l?obertura de diligències de l?Audiència Nacional contra els responsables. Comminava al Departament d?Interior i els Mossos a investigar i identificar aquells que van il·luminar
Aquí trobareu el text complet de la conferència pronunciada ahir, amb motiu de la Diada, al poble de La Cellera de Ter. Tenint en compte que el temps escassejava, vaig haver de fer-ne un resum ràpid. Explicar a un estranger, en poques paraules, el significat de l?11 de setembre, no és senzill. Per a un