El passat dissabte, la CNT de Cornellà em va convidar a participar a una lectura poètica en commemoració del 100 aniversari del diari "Solidaridad Obrera". Imagino que la invitació devia ser cosa del meu amic Ferran Aisa, qui va treballar a l’intent fracassat de restaurar el diari incautat pel règim. Entre el públic, força nombrós,
La passada primavera, el ministre Sevilla va elaborar una llei, el Pla Concilia que permetia facilitar les coses als empleats públics. Possibilitava reduir la jornada als pares o mares que tinguéssin al seu càrrec menors de dotze anys. A Catalunya, la conselleria de governació, que posseeix competències (parcials) respecte de la funció pública, davant les
Una conversa informal entre amics, sobre el caos de rodalies, va acabar malament. Alguns dels qui treballem per als serveis públics vam associar la incompetència governamental en ferrocarrils amb el col·lapse d?hospitals I escoles, a la vegada que denunciàvem com les promeses electorals de les esquerres s?associaven indefectiblement a la degradació de les condicions de
Article publicat al darrer número de Barret Picat D i jo vam néixer amb pocs mesos de diferència. Ella ho va fer a mil tres-cents quilòmetres de Barcelona, on vint-i-cinc anys després ens vam conèixer. Els seus pares extremenys passaven uns anys com a emigrants a Alemanya, treballant a una fàbrica i tractant d?estalviar uns
Avui apareix a El Punt el meu article Violències.Us el reprodueixo a continuació La brutal agressió a una noia equatoriana als Ferrocarrils Catalans ha causat un gran impacte entre l?opinió pública i sacsejat la sensibilitat ciutadana. Malauradament, la reacció política i judicial només ha estat possible mercè a la difusió de les imatges als mitjans
Us passo el text de la conferència que vaig llegir ahir a la Universitat Autònoma al cicle que organitza el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània, en la qual va participar Baltasar Porcel i jo mateix, moderats per la professora Maria Campillo. Corria el febrer de 1987. L?escenari, aquesta universitat. Avui molts ignoren que aquells
Demà dimarts, dia 30 d’octubre, el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la UAB m’ha convidat a participar a fer una xerrada sobre "narratives a la nova societat catalana", conjuntament amb Baltasar Porcel.L’acte serà a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres, a les 11:30. Em fa gràcia tornar a
Vagi per endavant la convicció personal que cap idea val una vida humana. Que la violència invalida la millor de les filosofies, i que matar per idees, conviccions o religions no deixa d’ésser un crim amb pretexts abstractes.Feta aquesta prèvia, vull explicar una història. Avui canonitzen cinc centenars de religiosos assassinats durant la guerra civil.
El 26 de juny del 2006 vaig tenir l’honor de ser convidat al Parlament de Catalunya per participar en les compareixences prèvies a la redacció del Projecte de Llei del Memorial Democràtic. Com es veurà en el següent text, un cop vaig llegir els textos previs, vaig expressar les meves reserves. Ara que s’ha aprovat,
Corria el setembre de 1984 quan vaig rebre una notícia inesperada. M, un amic de la infància i adolescència molt proper, va allistar-se a la Legió. Jo ja sabia que érem del tot oposats, que els nostres orígens eren diferents, que el seu pare havia estat a la División Azul, mentre que el meu avi,
Que convenia bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. Ara, els temps estan canviant i fa lleig mostrar púbicament les armes i matar la pròpia població civil. Avui existeixen altres mètodes, potser menys incruents, tot i que no menys efectius per assolir l’objectiu que amagaven Franco o Espartero; la completa submissió d’un país decidit a no diluir-se
Comentari del llibre de Lluís Busquets i Grabulosa; Última notícia de Jesús el Natzarè. Proa, Barcelona 2006, 498 pp. Em confesso un escèptic. Em sento incòmode amb els creients acrítics i amb els ateus fanàtics. Considero que la realitat és farcida de matisos, i el món ple de contradiccions. Des del punt de vista religiós,
La crema de fotografies del rei a la Plaça del Vi, el dia de visita del monarca, ha posat Girona al mapa mental… i en el punt de mira de la intolerància hispànica. Dies després, l?anècdota del vel va donar encara més munició per presentar la ciutat com una mena d?espai perillós i radical, poblat
La matinada de diumenge a dilluns, algú va esdevenir el visitant número 25.000 del meu blog itermitent. Sempre resulta agradable saber que hi ha moltes persones a l’altra banda de l’ordinador. El meu agraïment més sincer, i el meu compromís per continuar mantenint la meva relació amb tots vosaltres.
Des de fa uns quants anys, cada 12 d’octubre envio un correu electrònic amb el provocatiu assumpte que indica el títol del post. La destinatària és la meva amiga, la doctora Susana Mabel López, professora de la Universitat Nacional de la Patagònia, i una manera d?ironitzar sobre el ridícul internacional espantós que suposa la festa