Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Una amiga txeca em va explicar una vegada un acudit que corria per la Praga de finals dels noranta;
"Sota el comunisme, tenies llibertat per criticar el director de l’empresa. En canvi, mai ho podies fer amb el president. Amb el capitalisme, pots criticar el president, mai el director".
Vivim en un país, on no es pot criticar ni el director, ni el rei! El pitjor del capitalisme, amb el pitjor del totalitarisme.
Per cert. Està vist que cremar una imatge del rei sembla un delicte al codi penal. El pare biològic d’en Joan Carles, amb carrer i tot a Barcelona, va participar en una guerra on es tiraven bombes incendiàries que mataven nens. El pare intel·lectual, la va provocar i ordenà l’assassinat de centenars de milers de persones. El fill biològic i intel·lectual no ha demanat mai excuses pels crims dels seus pares. On són les injúries?
En un estat que no ha tancat les ferides del passat, perquè ningú no ha estat jutjat per crims de lesa humanitat, com tenen la barra d’encausar ningú per fer un minúscul acte de desobediència?
El rei no simbolitza la unió d’Espanya, sinó la subjecció a l’ordre franquista. Potser valdria la pena organitzar a cada població del país una consulta sobre si aquest senyor hauria de ser declarat persona non grata.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al bloc d’en Xavier Mir hi ha una proposta interessant avui, com totes les del nostre company: un vot nul organitzat a les properes eleccions espanyoles. El vot en blanc és massa tou per tot el que caldria dir a les urnes, i l’abstenció et disol en el magma dels desinteressats, els passant-de-tot, els malalts, els difunts i els morts en vida.
Cada convocatòria a les urnes és una oportunitat de diàleg amb els qui viuen als seus llimbs i no escolten. Un vot nul ben organitzat i estès arreu dels Països Catalans és un crit a cau d’orella dels dèspotes que ens governen. Jo m’hi apuntaré.
Xavier,
Un post molt encertat, com tots els que fas. No acabaríem de parlar mai de la ridiculesa de moltes lleis espanyoles i de com miren aquests actes de "desobediència". Quan Fraga defensa el franquisme o insulta les dones, no passa res. En canvi, qualsevol "ofensa" provinent de Catalunya la magnifiquen. Espanya no canviarà mai. Bon cap de setmana!
emigdi