L’aigua que ens fa insolidaris.

Ja fa uns anys que els especialistes no paren de recordar-nos que els conflictes i guerres del futur seran pel control i explotació dels recursos hídrics. En aquest tema els valencians ho tenim magre. Hi ha qui pensa que “por los servicios prestados”(siempre dispuestos a ofrendar) i en concepte de quota de solidaritat hem d’exigir “ agua para todos.

 

            Cada vegada se’ns fa més difícil creure en aquell article de la Constitució que diu que “ l’estat garantirà la solidaritat entre els territoris de l’estat espanyol”. Així, de la transició ençà, un bon grapat de governants de tots els colors polítics s’han omplit la boca d’arguments demagògics per, en nom de la solidaritat, de l’equilibri i de la cohesió territorial, frustrar lícites reivindicacions que suposaven una millora per a molts ciutadans. És el cas de nosaltres el valencians, que  arrastrem una sèrie de mancances en infraestructures que clamen al cel: l’AVE, la connexió ferroviària amb l’arc mediterrani, el control dels nostres ports i aeroports, l’absència d’una policia valenciana o d’una agència tributària pròpia. Si a més a més, a totes aquestes mancances, i moltes més, li afegim que som els tercers de tot l’estat en aportació de recursos a la hisenda comuna, i dels darrers en rebre inversió de l’estat, ens adonarem que de solidaris amb nosaltres res de res.

            Aquestes reflexions m’han vingut al cap tot i llegit els articles que, sobre el tema de l’aigua, han inclós en les reformes dels estatuts d’Aragó i Castella- La Manxa. Ara resulta que aquestes dues comunitats, que precisament en més d’una ocasió s’ha caracteritzat per les seues reivindicacions en nom de la solidaritat territorial ( recorden les exaltades declaracions del socialista Jose Bono?), han blindat en els seues estatuts la negativa a transferir aigua de les seues conques hidrogràfiques. I és que demanar i exigir solidaritat és molt fàcil, però correspondre a aquesta solidaritat és una altra cosa. Com que els valencians són més rics (?) que els extremenys o manxecs, per posar un exemple, hem d’aportar més recursos. Aquest, ja saben, és l’argument que sempre fan servir. Però, ai caram!, en tractar-se de l’aigua no hi ha solidaritat que valga. Els valencians, malauradament, en qüestió d’aigua som els que més mal ho anem a passar. Els nostres rius són molt curts i porten poca aigua i els efectes del canvi climàtic ja s’està notant en la disminució del total de pluja anual. El xúquer, el nostre riu més cabalós, arriba al nostre territori en una situació lamentable. Les explotacions agrícoles de Castella- La Manxa estan deixant-lo sota mínims. Pel que respecta al transvasament Tajo-Segura, aquesta mateixa comunitat autònoma ja ha fixat en el seu estatut que a partir del 2015 no vindrà ni una gota d’aigua més al País Valencià. De la resta de rius no cal ni parlar-ne.

            Ja fa uns anys que els especialistes no paren de recordar-nos que els conflictes i guerres del futur seran pel control i explotació dels recursos hídrics. En aquest tema els valencians ho tenim magre. Hi ha qui pensa que “por los servicios prestados”(siempre dispuestos a ofrendar) i en concepte de quota de solidaritat hem d’exigir “ agua para todos. El govern valencià del PP insisteix que, en matèria d’aigua, el govern socialista del president Zapatero ens discrimina. Segurament tenen raó, però és que els mateixos companys populars del partit, a Aragó i Castella-La Manxa no estan per donar suport als transvasaments. I és que després de la vergonya de reforma d’estatut que han fet, un estatut que no incomodara Espanya, que fóra l’exemple a seguir, que no demanara massa autogovern, que no…, que no….., ara volen donar-nos a entendre que ells defensen els interessos dels valencians. Quina vergonya!

            Dins d’uns anys, avui ja en alguns pobles, els valencians necessitarem urgentment l’aigua per a les necessitats més bàsiques, no per abastir a piscines, xalets, parcs temàtics, urbanitzacions, camp de golf i demés negocis. L’aigua al PP li interessa per a tots aquests negocis, i fan servir la sacrosanta solidaritat com a tapadora.

            De tot plegat, els valencians i valencianes hauríem d’aprendre que hem de pensar més en nosaltres i obrir molt bé els ulls per saber en què i on va a parar la nostra solidaritat. Si ho sapiguérem, els nostres polítics ja es guardarien de no ser tant mesells, segurament el verb ofrenar es cotitzaria a la baixa, l’autoestima de tots milloraria i no tindríem cap remordiment, doncs la realitat ens ha demostrat que  en qüestió hídrica, i en tantes altres coses, cadascú tira l’aigua al seu molí.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *