Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Catalunya vibra

0
Publicat el 11 de setembre de 2013
Catalunya vibra…!
el sentiment del poble català
unit per una sola veu,
la veu senzilla i ferma
d’un poble que demana
poder decidir…
decidir pel bé d’un país
amb llengua pròpia,
amb cultura pròpia,
Catalunya víbra…!
i com a catalana que sóc,
em sento molt a prop
d’aquest sentiment,
molt a prop de les mans
que creen vincles d’unió,
d’un poble i la seva gent

Bona diada Catalunya!

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Somni, nit i desig

0
Publicat el 11 de setembre de 2013
El somni és l’hoste de la nit,
la llum de la mitja lluna,
bressola els teus ulls,
i em sé molt aprop 
de l’intensitat de la mirada,
del silenci turbador,
del tast d’uns llavis prohibits,
de l’incertesa d’unes hores
que s’esfondren en la nit.
Quan la matinada esdevingui
claror, s’esvairà el somni,
i mermarà el desig,

i seguiran sent els teus llavis
fruits prohibits…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Pedres

0
Publicat el 8 de setembre de 2013

Milers de pedres al recer
del mar.
La matinada les convoca,
l’onatge les banya d’aigua
i sal,
llisquen sobre la sorra humida,
bressolen al compàs del mar.
A les tardes, quan el raig  
es concentra en l’horitzó, 
les pedres desperten, 
pulides, d’infinits colors…
sota la mirada d’una lluna 
delirant,
carregant-se d’energia

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Serenor

0
Publicat el 7 de setembre de 2013
Trepitjava la terra humida,
l’aroma del bosc omplia el buit,
començava a ploure…
vaig deixar que les primeres
gotes llisquessin damunt la pell,
com llàgrimes forasteres, 
que ben aviat vaig fer meves, 
i la solitud va deixar de sonar,
la melodia de l’aigua va despertar
en mi… serenor,
la quietud del bosc,
va equilibrar tots els sentits.
I vaig veure el camí com un tresor,
un indret on la llum, troba infinits
espais on brillar.
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Nàufrags

0
Publicat el 6 de setembre de 2013
Vam ser nàufrags d’un temps perdut, 
arribàvem a la illa després de la tempesta, 
quan la foscor s’aliava amb el mar,
i les onades prenien els cossos mar endins.
La matinada ens va sorprendre, 
estesos damunt la sorra tèbia de la platja.
Desconcert i desencís, melangia i temor,
i els records perduts dins del mar.
Poc a poc vam anar experimentant 
sensacions desconegudes, 
en un paratge que ens oferia tot allò
que realment necessitàvem.
I en poc temps, vam deixar de ser nàufrags…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Gessamí

0
Publicat el 5 de setembre de 2013

La brisa de la nit, 
conté aroma de gessamí,
un perfum que evoca
a imaginar…
entorns mediterrànis,
indrets costers banyats
de sol, d’infinits colors
omplint jardins,
impregnant d’aromes
els sentits.
La brisa parla de calma,
de templança i frescor…
l’alè de la nit du l’aroma 
del gessamí.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Mirades de mar

0
Publicat el 2 de setembre de 2013
Hi ha mirades que contenen
el misteri i l’encís del mar.
Mirades que exalten els sentits,
com tormentes esplaiant-se
dins del mar.
Mirades reveladores,
que no pots deixar d’observar,
i et copsen i et bressolen,
i t’atrapen…com el mar.
I en cada parpelleig
com en una onada,
percebo el mot, la similitut
que guarden la mirada i el mar…
Hi ha misteri, serenor i refugi,
en cada mirada de mar.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Gratitud

0
Publicat el 1 de setembre de 2013
La nit em regala el descans,
el món oníric juga amb els somnis.

De matinada, 
el cel es va encenent de llum,
un esclat batega dins el pit,
sento el caliu dels que estimo,
el confort de les  mans amigues,
i em sé estimada.

La tarda cedeix la llum a l’horitzó,
i els ulls es reflecteixen en el blau.
Per un moment, aturo el temps,
i tot s’equilibra,
i tota jo vull expressar gratitud…

Gratitud pel fet de poder contemplar
la bellesa que m’envolta,
i gaudir del temps que se m’ha concedit,
gratitud al saber-me estimada i estimar,
gratitud d’haver arribat aquí, on sòc ara,
d’haver complert un any més,
gratitud al saber-me acompanyada.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La nit…

0
Publicat el 28 d'agost de 2013

La nit és un llençol
on s’hi abriga el silenci,
la nit és la quietud
del pensament
i el ressorgir del somni…
silenci, quietud i desig,
esdevenen en la nit.

No és tenebrosa
la foscor quan vessa
el vers,
quan crema l’incèns
amb aromes de solitud.

Plàcidament el cos,
abandona la vigilia,
i es va lliurant al descans,
al plaer del dormir.

La nit abriga silencis

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Cel opac

0
Publicat el 27 d'agost de 2013
Dorm el vent,
la tarda tèbia,
allunya la claror,
els núvols,
pinten cels opacs.
S’obren ínfimes 
escletxes de llum…
l’últim raig hi aboca.
Llums i ombres…
convoquen esguards,
i el rostre pàlid,
esdevé opac.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Arrelat a la terra

0
Publicat el 25 d'agost de 2013
Ets temps arrelat
a la terra,
al recer dels dies,
a l’aixoplug de les
nits.

Acaricio l’escorça, 
se’m fa áspra
a les mans,
les estries parlen
de les vicissituts,
del ressorgir…

T’aferres a la terra
que et sostè,
les àrrels són sòlides
i conformen el teu estat.

Fort i vell, 
savi com el temps,
arrelat a la terra.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Temps d’aigua

2
Publicat el 24 d'agost de 2013
Veig allunyar-se el dia,
aviat la nit ens visita,
el cel enfosqueix el rostre,
i algún plugim escampa 
frescor…
En un temps no molt llunyà,
s’esvairà la xafogor,
i cedirem al temps d’abric.
Mentrestant…
segueix sent temps d’aigua,
de cossos en remull,
de plàcides hores vora el mar,
vora un riu, o en un pantà.
L’aigua banya tots els racons,
per on transita.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Onades…

0
Publicat el 22 d'agost de 2013

Onades de sal,
deliri als ulls,
perfum de mar.
I en cada esclat,
el misteri d’uns ulls,
emergint del blau.
La tarda fugissera,
apaivaga la llum…
aminora el vent…
desplaça el temps.
Onades de sal
perfum de mar,
deliri òpac.
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Lluna provocadora

0
Publicat el 22 d'agost de 2013
Tot està en silenci,
només els grills entonen 
cants,
la lluna aboca pels terrats,
la foscor es torna clara,
i provoca i desvetlla,
la silueta del desig conecta
amb la nit.
És en aquestes hores,
quan els dits cerquen mots,
quan els ulls no gosen dormir,
quan la imaginació estrena
el vers, i a dalt, la lluna,
observa.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Llàgrima

0
Publicat el 18 d'agost de 2013
La llàgrima és el bàlsam 
que mitiga el desencís,

la carícia de la lluna
sobre la pell del silenci,

el despertar de les hores 
buides.

He sentit el seu tacte,
fi i delicat, 

de la mà de l’emoció,
desgranant enyorances

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari