De matinada,
el cel es va encenent de llum,
un esclat batega dins el pit,
sento el caliu dels que estimo,
el confort de les mans amigues,
i em sé estimada.
La tarda cedeix la llum a l’horitzó,
i els ulls es reflecteixen en el blau.
Per un moment, aturo el temps,
i tot s’equilibra,
i tota jo vull expressar gratitud…
Gratitud pel fet de poder contemplar
la bellesa que m’envolta,
i gaudir del temps que se m’ha concedit,
gratitud al saber-me estimada i estimar,
gratitud d’haver arribat aquí, on sòc ara,
d’haver complert un any més,
gratitud al saber-me acompanyada.