Milers de pedres al recer
del mar.
La matinada les convoca,
l’onatge les banya d’aigua
i sal,
llisquen sobre la sorra humida,
bressolen al compàs del mar.
A les tardes, quan el raig
es concentra en l’horitzó,
les pedres desperten,
pulides, d’infinits colors…
sota la mirada d’una lluna
delirant,
carregant-se d’energia