Vam ser nàufrags d’un temps perdut,
arribàvem a la illa després de la tempesta,
quan la foscor s’aliava amb el mar,
i les onades prenien els cossos mar endins.
La matinada ens va sorprendre,
estesos damunt la sorra tèbia de la platja.
Desconcert i desencís, melangia i temor,
i els records perduts dins del mar.
Poc a poc vam anar experimentant
sensacions desconegudes,
en un paratge que ens oferia tot allò
que realment necessitàvem.
I en poc temps, vam deixar de ser nàufrags…