Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Nàufrags

Vam ser nàufrags d’un temps perdut, 
arribàvem a la illa després de la tempesta, 
quan la foscor s’aliava amb el mar,
i les onades prenien els cossos mar endins.
La matinada ens va sorprendre, 
estesos damunt la sorra tèbia de la platja.
Desconcert i desencís, melangia i temor,
i els records perduts dins del mar.
Poc a poc vam anar experimentant 
sensacions desconegudes, 
en un paratge que ens oferia tot allò
que realment necessitàvem.
I en poc temps, vam deixar de ser nàufrags…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent