Amb els cinc sentits

Serenor d’aigua

0

Publicat el 17 d'agost de 2013

Tot és claror,
i el temps…
serè dins l’aigua,
he caminat per entre 
els árbres, 
camins de pedra i terra, 
han sostingut 

les meves passes,
he alçat les mans
fins acariciar l’aire,
i els ulls s’han perdut
en el verd de l’aigua,
he sentit la serenor
en un cos nu,
i la quietud,
copsant la mirada
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Cel de malva

0

Publicat el 15 d'agost de 2013

S’allunya la tarda,
s’esmuny el vent
per entre els árbres,
la llum es va fent pàlida,
i el capvespre convoca
esguards.

L’horitzó recull la llum,
el cel es pinta de malva,
i retorna a l’origen
dels dies senzills,

a les estones de converses
amigables, al record
dels que ja no s’assseuen
entre nosaltres.

Tanmateix,
la pell de la tarda equilibra
qualsevol sentit,

i sento aquestes hores
com pinzellades de carícies,
que agombolen tot l’espai

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Al pare

0

Publicat el 15 d'agost de 2013

Avui fa uns quans anys vas nèixer,
pare, en un petit poble de la comarca
de la Segarra, i vas crèixer envoltat
de gent afable i senzilla, de molt jovenet
et vas traslladar a Manresa, per aprendre
l’ofici de pastisser, i allà on anaves, 
deixaves l’empremta del teu tarannà jovial, 
bondadós, amigable i generós.
Qui et conexia t’estimava pare.
Malauradament…
no recordo haver celebrat el teu aniversari, 
als 47 anys ens vas deixar, 
i el meu cor es va trencar…
bocins d’il.lusións irrecuperables.
Avui he pensat en tu…
he recordat les estones minces que vam passar junts,
les rialles compartides, les estades a Arenys, les endevinalles, 
tot allò que alimentava el cor d’una nena de 10 anys, 
una nena que encara ara, enyora al pare.

Felicitats pare.
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Somnis perduts

0

Publicat el 15 d'agost de 2013

El cel s’omple
de somnis que
se’ns escapen
de les mans,
la nit els captura, 
i ens els mostra,
pluja d’estels dalt
del cel.
I vols volar,
i recuperar el teu
somni perdut,
i apropes el cos, 
i atances les mans,
fins veure el reflex
del teu somni en els ulls

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Racó de llum

2

Publicat el 13 d'agost de 2013

Hi ha racons que atrapen
i esdevenen un encant…
i et sobrevé una sensació
d’acolliment,
un saber-te acompanyat,
de verd i de muntanya,
d’aigua clara…
de pedra mil.lenària.
Pantà de Siurana,
racó de llum i de calma,
ets el deleit dels meus ulls,
i ja no em sento foraster,
tu aculls les meves passes,
i em regales el millor paisatge

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Nit

0

Publicat el 13 d'agost de 2013

La nit evoca al silenci,
la foscor és l’estora
d’un temps en repòs,
tot està en calma,
l’aroma nocturn desvetlla
la son i promou el desig…
contemplo la nit… 
des d’un silenci que parla,
cerco mots per descriure
l’encís que em produeix
el contacte amb la nit,
i aquesta quietud…
sublim i desconcertant,
que no vol adormir-me!

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Creix el dia

0

Publicat el 11 d'agost de 2013

Creix el dia…
s’instaura la calma,
cap fulla en moviment,
dormen encara els árbres.
Absolut és el repòs de l’aire,
només el cant dels ocells
altera la matinada.
Creix el dia,
desperten els árbres,
un aplec de simfoníes noves,
desvetllen la matinada.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Sirena

2

Publicat el 7 d'agost de 2013

Sóc la sirena
dels teus somnis secrets…
M’adormo a trenc d’alba,
la llum de la lluna,
desperta els sentits.
L’albada és un coixí 
on hi resposa
el meu cos adormit.
A la nit, 
la lluna m’encén els ulls,
i viatjo cap el teu somni
secret…
Al concloure la nit,
torno a la mar,
i asseguda a la roca,
se’m fa present
el teu somni blau…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Viarany de llum

0

Publicat el 5 d'agost de 2013

Enfosqueix el cel…
la lluna projecta
l’ombra del cos.

Camino de la mà
de la solitud,
ella guia les meves
passes,

Més enllà de l’esglai
de la nit,
visualitzo el desert blau,

un viarany de llum,
per on s’hi aboca
l’absència del temps.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Cau la tarda

0

Publicat el 4 d'agost de 2013

Cau la tarda i bressola el mar..
l’horitzó agombola la llum,
cerco la inspiració en el reflex tènue
d’un rostre que es va apagant.

Cau la tarda i bressola el mar…
i aprenc a escoltar la veu del blau, 
i entendre els seus estats.
Sento el ressò de les onades,
la melodia d’un vers inconstant,

Cau la tarda i bressola el mar…
i ordeno les paraules, i componc el vers que m’envia el mar…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Onada

0

Publicat el 3 d'agost de 2013

L’onada és un esquitx 
de sal,
una melodia que prové 
de la fondària del mar.
He vist l’onada escampar 
el color, 
vessant sobre la platja,
blaus turquesa, 
verds maragda…
La simfonia divulga somnis, 
enceta la imaginació,
promou la inspiració…
He sentit el batec 
de l’onada dins el pit,
la melodia del mar… fusionant els sentits.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L’interior

0

Publicat el 2 d'agost de 2013

Quin gran mestre
el nostre interior!

ell compren els temors,
sap d’incerteses…
ell ens ensenya.

Requereix cert grau
d’esforç entendre’l,
cal prendre distància
per sentir-lo.

Saber escoltar el silenci
per trobar-lo.

Ell ens mostra el camí,
proporciona saviesa,
impregna quietud,
equilibra els sentits.

Ell és la veu que ressona 
dins de cadascú.
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Cercant espai

0

Publicat el 30 de juliol de 2013

Em reconforta cercar un espai
propi,
entendre la solitud com a 
necessària per crèixer i saber-se, 
escoltar el silenci, compondre 
i respirar…
En una societat carent de valors,
en un món que estimula i promou
la superficialitat,
el consum desmesurat.
Vull cercar el meu propi espai, 
imaginant, creant, sentint
traspuant en el vers…
despertant en sentiments.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Capvespre d’estiu

0

Publicat el 27 de juliol de 2013

El capvespre acull la imaginació,
m’embarga una sensació de vigilia.
La fibra de l’aire travessa la quietud
de la nit, i es perllonga el so.
És temps de conversar sota un cel 
que no gosa enfosquir,
al reflex d’una lluna que és el deleit
de la nit, asseguts davant la sinuosa 
corva d’una flama seduida pel vent.
I no cedim a la son,
l’incèns crema les hores,
l’espelma consumeix la imaginació,
i la nit embolcalla la conversa.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La nit em retorna el dia

0

Publicat el 25 de juliol de 2013

La nit em retorna el dia,
puc sentir els silencis convertits
en pensaments..fins conjugar
les paraules, i crear el vers…
A estones m’ha copsat la sensació
d’habitar en una pell fràgil…
tanmateix la fortalesa interior
no ha deixat de sonar…
i aleshores he sentit la templança
al cos.
A estones he cercat una veu amiga…
amb qui he compartit un temps únic.

Ara és la nit qui em retorna el dia
i em mostra tot el ventall de sensacions
que he anat experimentant.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari