Publicat el 25 d'agost de 2013
Arrelat a la terra
Ets temps arrelat
a la terra,
al recer dels dies,
a l’aixoplug de les
nits.
a la terra,
al recer dels dies,
a l’aixoplug de les
nits.
Acaricio l’escorça,
se’m fa áspra
a les mans,
les estries parlen
de les vicissituts,
del ressorgir…
T’aferres a la terra
que et sostè,
les àrrels són sòlides
i conformen el teu estat.
Fort i vell,
savi com el temps,
arrelat a la terra.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent