Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Pell de dona

0
Publicat el 8 de març de 2014
Pell de dona,
l’essència del dolor,
el bàlsam
dels mots silenciats 
en temps de guerra,
la templança
embriagadora
d’un dia fosc…

Pell de dona,
un balanceig d’emocions,
el pàlpid d’un cor entregat,
l’agudesa dels sentits, 
l’empar i la calidesa
d’unes 
mans
que embolcallen 

i atenuen el desencís

Pell de dona,
perfum de passió i desig.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Una llosa

0
Publicat el 7 de març de 2014

Se’t clava una llosa

en el pensament,
un pes que a voltes
llences en el mar
dels records.
Desfàs la llosa
en onades de sal,
gronxen en el balancí
de les absències,
tots els dolors
que embalsames
a la pell
com una perllongació
de tu mateix

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Esgraons de solitud

0
Publicat el 5 de març de 2014
Esgraons de solitud
d’un temps perdut…

Guardes a les espatlles 

els records d’uns dies 
d’esplendor…
La paret on hi dibuixaves
un bell somriure,
és ara un trist esboç,
impregnat de pols i de silenci.
Les escales sòlides d’un temps
passat, ara només són bocins
de pedra esquerdada.
Únicament la barana de ferro
forjat sembla seguir intàcte.
Algun matí,
has vist com aboca l’esquitx
d’un raig vergonyós
revifant altres temps,
com una veu esperançadora
que guardes ben endins,
una veu silenciada
que a voltes pots sentir.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Teixint somnis

0
Publicat el 4 de març de 2014
M’he deixat portar 
per la brisa
embaucadora,

un capvespre lent.
M’ha arribat
l’hora de teixir 
somnis, 
amb fil i agulla
a la mà,
he deixat lliure
el pensament,
d’infímes carícies
dansant amb el vent,
modulant el temps.
M’he deixat portar
per la brisa
embaucadora
d’un capvespre lent, 
teixint…
fràgils somnis al vent.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Escolta’t

0
Publicat el 2 de març de 2014
Escolta’t,
sent la veu que et parla,
la veu que sap de tu,
no miris enrere,
cada pas forma un rengló 
de la teva història, i ara ets aquí,
desfès el reducte on hi guardes
els laments.
Troba’t en la senzillesa de les coses.
Fes-te un espai per anar creant, 
no miris enrere, no valen els laments
quant tot està per fer, i encara és possible.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Caure

0
Era un temps de pell
fràgil,

traspuava en mi l’alè
d’una absència,
el desencís dels dies buits.
Em paralitzava en el llindar
d’un pensament fosc,
i el cor se’m disparava,
ofegant-me en el seu
batec.

Hagués pogut deixar-me
anar, 
saltar al buit,
caure en el parany
del pensament fosc.
De sobte un calfred
em va recòrrer el cos,
avisant-me del perill,
la suor freda va detindre
l’impuls.
I vaig saber
que no havia de caure.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Lúltim raig de sol

0
És fàcil perdre’s en la fondària
d’un cel
quan esberla l’últim raig de sol,
tímidament es va apagant,
rera la mirada d’un núvol blanc. 
És fàcil escoltar el so del silenci
qualsevol tarda d’hivern,
i deixar-se acaronar per la brisa
al repòs d’un mar en calma.
Tot resulta fàcil i senzill,
dòcil i lleuger, 
quan esberla l’últim raig de sol.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El vent rebel

0
Mira com juga el vent
amb la tarda,
mira com esglaia als arbres
i alça la pols,
i mou les branques,
el vent rebel que s’endú
les angoixes de la tarda
i aplana el camí a la calma.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Mira’m

0
Ets el rostre del silenci
blau,

ets la melangia de la tarda,
i el serpenteig de 
l’ombra,
al recer del somni.
Ets el tacte de la pell,

el vertigen de la nit.
No diguis res i mira’m,
mira’m amb ulls de lluna,

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Escolta’m

0

Escolta’m quan la nit

colgui el so,
parla’m molt baixet,
sota l’encís de la lluna.
Descriu-me els somnis
que no goses explicar.
Sent l’alè del silenci,
l’esclat del vers.
Escolta’m quan la foscor
em desvetlli,
i cerqui el caliu 
de les teves mans.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La teva veu

0
L’habitació s’omple
de veu, de so.
La teva veu,
sòlida i colpidora,
desfent el silenci,
esllavissant-se
sobre el temps.
Cremen els últims
troncs de l’hivern.
El fred s’ha arraulit
dins la cambra.
En aquestes hores,
m’embriaga l’alè càlid
d’una veu profunda,
pausada i acollidora.
Una veu forjada
en silencis i remors.
Una veu que creix
dins un mar revoltat,
i escampa tota 
la seva essència.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El matí

0
El matí és un esclat
de llum,

una finestra oberta
a la imaginació,
el raig silenciós i dòcil,
es desfà en la tebiesa
del paper.

Escric el vers 
amb la tinta
del record, 
vesso la llàgrima,
sobre un paper 
tenyit de nostalgia.
Cada expressió conté
l’essència del mar,

i en cada vers,
hi traspua l’aroma.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Retorn

0
Parla’m dels silencis
de la nit,
de les hores sense retorn,
digue’m com et sents 
quan la llàgrima et besa
els llavis.

Escolta el so del vent

inquietant, 
observa el moviment
de les hores buides.

I ara t’adorms,
amb l’imatge d’un somni
estrany.


Desperta’m quan vegis

un bat de llum voltant
per la finestra.

Besa’m suau, 

sent el tacte de la pell 
tèbia,
el retorn de la llum.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El record

0
En la pell hi guardes
l’essència del record,
tal dia com avui,
es possible que es despertin
aromes d’altres temps,
i el pensament visualitza
imatges amb tanta claretat,
que per un instant, 
et pot semblar haver-hi tornat.
Cada part de tu, 
cada bocí de temps,
cada instant viscut,
du l’aroma del record.
I en la pell,
impresa la teva història.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Castell

1
La boira s’arrapa
a la pedra,

l’alè de l’hivern
cerca aixoplug.


Cada racó,
guarda el secret

d’una vella història,
en cada mur, el ressò 
d’un temps llunyà.

Un alè misteriós
traspua

per tota l’estança.

Les cambres
són el repòs 
de vells retrats, 
rostres al reflex
de miralls trencats.


Hi ha una veu
silenciada,

que a voltes surt
de la penombra

i retorna al temps.
Hi ha vida propia
al castell. 

Publicat dins de General | Deixa un comentari