Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Caure

Era un temps de pell
fràgil,

traspuava en mi l’alè
d’una absència,
el desencís dels dies buits.
Em paralitzava en el llindar
d’un pensament fosc,
i el cor se’m disparava,
ofegant-me en el seu
batec.

Hagués pogut deixar-me
anar, 
saltar al buit,
caure en el parany
del pensament fosc.
De sobte un calfred
em va recòrrer el cos,
avisant-me del perill,
la suor freda va detindre
l’impuls.
I vaig saber
que no havia de caure.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent