Publicat el 7 de març de 2014
Una llosa
Se’t clava una llosa
en el pensament,
un pes que a voltes
llences en el mar
dels records.
Desfàs la llosa
en onades de sal,
gronxen en el balancí
de les absències,
tots els dolors
que embalsames
a la pell
com una perllongació
de tu mateix
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent