Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Publicat el 5 de març de 2014

Esgraons de solitud

Esgraons de solitud
d’un temps perdut…

Guardes a les espatlles 

els records d’uns dies 
d’esplendor…
La paret on hi dibuixaves
un bell somriure,
és ara un trist esboç,
impregnat de pols i de silenci.
Les escales sòlides d’un temps
passat, ara només són bocins
de pedra esquerdada.
Únicament la barana de ferro
forjat sembla seguir intàcte.
Algun matí,
has vist com aboca l’esquitx
d’un raig vergonyós
revifant altres temps,
com una veu esperançadora
que guardes ben endins,
una veu silenciada
que a voltes pots sentir.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent