Parla’m dels silencisde la nit,de les hores sense retorn,digue’m com et sents quan la llàgrima et besaels llavis.
Escolta el so del ventinquietant, observa el movimentde les hores buides.
I ara t’adorms,
amb l’imatge d’un somni
estrany.
Desperta’m quan vegisun bat de llum voltantper la finestra.
Besa’m suau, sent el tacte de la pell
tèbia,
el retorn de la llum.
Comparteix això: