Parla’m dels silencis de la nit, de les hores sense retorn, digue’m com et sents quan la llàgrima et besa els llavis. Escolta el so del vent inquietant, observa el moviment de les hores buides. I ara t’adorms, amb l’imatge d’un somni estrany. Desperta’m quan vegis un bat de llum voltant per la finestra. Besa’m suau, sent el tacte de la pell tèbia, el retorn de la llum.