Amb els cinc sentits

El vincle

0

Publicat el 26 de gener de 2014

T’has aturat mai a escoltar
la melodia del matí?
és un aplec de sons infinits,
sense cap mena d’estridència.
Has observat la silueta dels arbres?
Forts i vells,
en ells hi ha impresa tota saviesa
del temps viscut.
Mira el raig com s’inclina
per entre l’escletxa de la finestra,
mira com agombola l’espai 
i guareix al qui l’acull.
Tot és simple i majestuós, complaent
i equilibrat, tot manté un órdre
sense estar lligat a res. 
I ara em sento unida al vers,
en aquestes hores d’escriptura,
on percebo les essències, els moviments,
els instants que em vinculen a tu.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Efimera llum

0

Publicat el 19 de gener de 2014

Silenciosa és la tarda,
jeu, l’efímera llum sobre el mar, 
dòcil, s’exten en aigües de sal.
Em perdo en horitzons incerts, 
fràgils com la tarda.
Em lliuro al bressol del mar,
a la placidesa d’unes hores
que no tardaran en fondre’s.
Hipnòtica llum al contrast
del color, bellesa extrema.
Corpresos els ulls,
enmig de l’horizó,
a la recerca del somni.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Cerca’m

0

Publicat el 17 de gener de 2014

Cerca’m de nit,
observa la llum de lluna,
el seu encís, l’encanteri
que trasbalsa el somni.
Omple’m de carícies noves,
besa els llavis del desig,
juguem a seduir-nos.
Mira ara els meus ulls
corpresos,
sent l’alè de la pell fina,
el batec acompassat.
Cerca’m…
quan la nit fongui el somni,
quan a la llum de l’albada
despertem a besades.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La veu de l’emoció

0

Publicat el 11 de gener de 2014

Sabies apreciar la seva essència,
la veu de l’emoció,
el xiuxiueig baixet, que a voltes
ressonava amb força.
T’endinsaves en una subtil 
senzillesa per descriure sensacions.
Sabies que et calien estones
de solitud per saber-te.
Silencis per escoltar-te.
Intuíes nous camins…
sabies que perdre’t,
era una altre manera
de trobar-te novament amb tu,
més forta i valenta que mai,
i amb un ampli ventall d’emocions 
al teu abast

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Abriga’m

0

Publicat el 10 de gener de 2014

Abriga’m quan el fred
em copsi la pell,
quan el tremolor
de les mans cerquin abric.
Digue’m que plegats
descobrirem nous mars,
boscos on plantar il.lusions.
Digue’m que acceptarem
els designis de la vida.
Dona’m la tendresa càlida
del teu esguard.
Dona’m el coratge per seguir
sempre endavant.
Mostra’m la bellesa dels mots,
la quietud atemporal, 
la saviesa per entendre.
Abriga’m amb les teves mans.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Sóc la nit

0

Publicat el 6 de gener de 2014

Sóc el dibuix
dels teus llavis 
templats,
el bes ansiós
de la tarda.
Sóc la carícia,
al bressol
d’una pell
trèmula.
El vers
dels somnis
secrets
Sóc la nit
que et cerca,
dins el mar
del desig.
En la corvatura 
del cos,
sóc la teva nit 
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Càlida pinzellada

0

Publicat el 3 de gener de 2014

De càlides pinzellades
es va tenyint el cel,
es fusiona el groc
i el malva,
un batec lent gronxa
amb el vent,
i es fa present
un silenci estremidor.
Observo la matinada 
dòcil i transparent,
i tot es va tornant
efímer i etèri, 
tan efímer com el temps.
I el retorn del cel blau,
mitiga el pinzell.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Llum de lluna

0

Publicat el 2 de gener de 2014

La lluna
em convida 
a mirar-la.

Vestida d’argent,
em lliuro
al seu somni 
provocador,

poc a poc
acluco els ulls,
corpresa
per tanta llum,

i m’adormo
al bressol 
del seu somni
blanc.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Estrenem Any

0

Publicat el 31 de desembre de 2013

Vessa dins la copa
l’espurna del desig,
la nit desvetllada
ens regala el somni,
la festa, la llum,
els millors somriures…
Tots a una,
omplim el cabàs,
de somnis, desitjos,
esperances,
abracem la tendresa
d’unes mans amigues,
besem la calidesa 
d’un esguard.
Vessa dins la copa,
l’espurna del desig,
tots a una,
estrenem el Nou Any

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El temps

0

Publicat el 30 de desembre de 2013

S’escapa el temps,
tantes vegades 
hem desitjat atrapar-lo, 
aturar-lo amb les mans.
Tanmateix no és possible.
Ens queda quelcom 
important a fer
amb aquest temps
que se’ns concedeix,
impredictible.
Aprendre a assaborir-lo, 
a palpar-lo, a deixar 
que cada instant compti,
de nosaltres dependrà
la capacitat de viure’l,
assaborint-lo, palpant-lo
Fer del nostre temps,
un regal únic e irrepetible

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La carícia

2

Publicat el 21 de desembre de 2013

Vull ser la carícia
que esperes,
el tacte del somni
ocult,
el bes de la lluna.
Vull ser el mot
que no goses dir,
la melodia
que desperta el so,
la llum que omple
els llavis.
Vull romandre
ben a prop
de la pell trèmula,
sentir el batec
del teu pit, 
el so de les hores
buides.
Vull ser la carícia
que abriga
els teus silencis,
i tempera
les meves nits.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Claror

0

Publicat el 18 de desembre de 2013

Tot esdevé clar i nítid
quan mirem 
amb ulls d’infant.
Ens cal percebre el silenci
de les hores buides,
i emplenar-les de sentit.
Ens cal jeure en l’absència
del temps,
i sentir cada instant,
cada so que ens envolta.
Tot es torna clar i nítid
quan la llum agombola
espais, i es fa visible el gest. 

Isabel Ribera i Carné
Nadal 2013

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Presència

0

Publicat el 17 de desembre de 2013

Sentir presència,
captar el moment present,
observar el moviment
dels árbres, sentir el vent.
Assaborir les hores…
sense necesssitat d’altre cosa.
Sentir la placidesa d’un matí
assolejat, escalfant-nos la pell.
Allunyar-se del que cal
i és precís fer.
Apropar-se al silenci interior,
percebre tots els sons
que ens envolten.
I del designi de cada cosa,
poder fer-ne el vers.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Atractiva nit

0

Publicat el 15 de desembre de 2013

Atractiva és la nit
de lluna plena,
captivant i encissadora.
Vull ser la fosca
que agomboles
amb el teu vel blanc,
l’inici del somni
d’una nit freda,
el contacte càlid
d’una pell de seda.
Vull ser l’atractiva nit
de lluna plena. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Sobre el gel

0

Publicat el 8 de desembre de 2013

Patinem…llisquem
sobre el gel dels records.
Ens envolta la melodia
que atrau els sentits.
Tu i jo, patinem…
delicadament llisquem
sobre el fred colpidor.
Amb l’elasticitat del cos
entregat al moviment,
amb la docilitat d’esdevindre 
un sol cos. 

Tu i jo, patinem…corpresos,
sobre el gel de l’hivern.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari