MISTERI I INTRIGA A LA TERCERA EDAT

Jo pensava que era una rara avis per haver començat a escriure novel·la policíaca passats els seixanta anys. Però acabo d’assabentar-me que hi ha qui em supera de molt: Llorenç Sant Marc va publicar la seva primera novel·la d’aquest gènere a la sorprenent edat de vuitanta anys. Es titulava La mort del benefactor i després encara van seguir Fallida fraudulenta, Els comptes clars i Guardo el confident.
Va ser a principis de la dècada dels vuitanta i el seu nom va passar a engroixir la migrada llista de conreadors en català de novel·la negra, con se’n començava a dir aleshores.
La mort del benefactor la protagonitza el comissari Porta, home de tarannà reposat, amb molts quilos de més, amb una bona panxa, que va a poc a poc però que no l’atura ningú fins a resoldre el cas. Bon observador i bon psicòleg, no es deixa perdre la més mínima insinuació i és un bon descabdellador de cabdells.
A més de Llorenç Sant Marc hi havia, per la mateixa època, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster. L’iniciador del gènere a casa nostra, Rafael Tasis, havia mort quinze anys abans.
Però cal dir que per aquells mateixos anys també feren alguna aportació al gènere altres escriptors, com ara el valencià Josep Lluís Seguí, els illencs Guillem Frontera i Llorenç Capellà, Maria Aurèlia Capmany, Ignasi Riera, Vicenç Villatoro o fins i tot Joaquim Carbó amb contes policíacs per a nens. 
Per cert, Llorenç Sant Marc era un pseudònim. El seu nom veritable era Joan Carandell, el pare de la coneguda nissaga dels Carandell. 

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en LECTURES D'ACÍ I D'ALLÀ. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*