SALVADOR BALCELLS

Diumenge 3 de setembre     Olesa – Abrera – Martorell

Bon sol. Sortim cap a les deu. Som poc més d’una cinquantena i pel camí se’ns hi afegeix gent. Arribarem a Martorell un centenar de marxaires. A l’entrada d’Abrera ens rep una comissió de grups i partits que ens acompanyen fins davant l’Ajuntament. Molt poca gent. Llegim el manifest, ballem unes sardanes i ens refresquem a expenses de la vila. Xerrem amb la gent i estimulem la creació d’un grup ecologista. Hi ha divisió d’opinions sobre si hauria de ser amb partits o sense. Jo opino que hi hauria de ser tothom. I que si algú s’inhibeix, que després no es queixi ni critiqui si alguns partits li donen una ideologia determinada. Participa en el debat el tinent d’alcalde, del PSUC: immigrant i dinàmic.

Amb tot plegat hem reposat prop de mitja hora, abans de reprendre el camí cap a Martorell. Ens esperen a un parador del afores. Hi ha força gent coneguda i del poble. Tirem endavant, ja en manifestació i anem a cercar els gegants i capgrossos que ens acompanyaran. Fem una volta pels barris d’immigració i després pel carrer Major, fins a la Casa de la Vila. Ens diuen que podem pujar al balcó per llegir el manifest. No ho acceptem. Llegim a la plaça, davant els esgrafiats del carrer i de la gernació. Després, ball de gegants. Com que falta música, toco algunes melodies amb la flauta (el Gegant del Pi i diverses improvisacions). Tot va molt bé.

La Marxa pels carrers de Martorell 

Dinem després als jardins del Pont del Diable. Tota la colla més alguns companys de Martorell que també han dut alguns aliments pels que anaven buits.

A les cinc de la tarda anem a l’entrada del poble a rebre la columna de l’Anoia: gent gran en general, combativa i ja experimentada en la lluita pel carrilet. Són una vintena, que se’ns afegeixen només avui.

A les sis, diapositives sobre centrals nuclears i lluita antinuclear (a França, Alemanya, Euskadi…). Ens fan notar la gran manipulació informativa de TVE. Després, xerrada d’en Santi Vilanova i discussió posterior, on es comencen a definir diferents tendències ideològiques entre els marxaires: unes d’estatalistes anarquistes (valgui la contradicció), d’altres de nacionalista-marxistes i d’altres de socialistes estatalistes. A Manresa ja s’havien començat a manifestar, tot i que no amb tanta contundència.

A les vuit arriba en Xirinacs. No l’esperàvem però ho esperàvem. No podia faltar a una manifestació reivindicativa i popular com és la Marxa. Malgrat la gran feina, ha fet una escapada. Xerra amb tothom i li agraïm la seva presència (cap més senador no s’hauria dignat de fer un acte de solidaritat semblant).

A dos quarts de nou comença l’enterrament de la Carpa del Llobregat. A la plaça del Pont s’inicia el funeral. Tirem pels carrers afectats per un projecte de carretera. Ens adherim a la reivindicació dels veïns amb cançons i seriosament.

L’enterrament segueix amb lamentacions, llàgrimes i ciris encesos. Després d’interrompre el pas per la carretera general enfilem pel carrer Major, Casa de la Vila i plaçeta del Pont del Diable. Allí fem el respons final, l’acomiadament del dol i l’enterrament. Amb el sermó i el panegíric del pope. Ha estat un acte multitudinari (unes mil persones) engrescador i divertit. Ens pensàvem que responia a alguna tradició de Martorell, però no: ha estat improvisat. Meravellós!.

Martorell potser ha estat el poble que ha sabut organitzar més bé el pas de la Marxa. I són un grupet de nois i noies de setze a divuit anys. Volen constituir un grup independentista i tirar endavant un grup ecologista. Tot i que no cal, els encoratgem. Ja fosc, sense sopar, ens posem a discutir sobre política nacionalista en un bar. Són molt interessats i interessants. Finalment anem a dormir al cau de la rectoria. Ha estat un dia magnífic.