SALVADOR BALCELLS

CARME GRISÓ

Carme Grisó té un atractiu molt especial. Fins i tot quan tenia pocs anys, els companys la veien com una persona adulta. I això mantenint sempre el seu encisador somriure, malgrat els anys que va haver de passar a la presó.

Començà la seva vida política militant a les joventuts independentistes i ja des de molt aviat va sobresortir com un dels elements més destacats del sindicat d’estudiants. Amb disset anys va participar en un acte públic al Centre de Lectura de Reus per presentar les seves propostes sobre ensenyament. Amb veu ferma i segura, però dolça i convincent alhora, va engrescar els assistents de tal manera que en acabar fou objecte d’un gran aplaudiment. Semblava que aquella noia seria una líder indiscutible i que podia tenir un gran futur, milités on milités.

La sorpresa va ser enorme en saber-se, temps després, que havia estat detinguda acusada de pertànyer a un escamot armat. Com que ja se sabia com li era de fàcil a la policia inventar proves falses per incriminar algú, molts van pensar que a la Carme li havien preparat un parany per tal de fer-la callar. Però si era aquesta la intenció, no ho aconseguiren. Carme Grisó va fer-se sentir encara més de la presó estant que quan era lliure. La campanya que s’organitzà per reclamar la seva llibertat fou modèlica des del punt de vista publicitari, tant que cridà l’atenció fins i tot d’algun professional del ram. Val a dir que Carme hi contribuí decissivament, amb la seva atractiva imatge reproduïda a dojo com pels escrits que feia arribar als companys, emocionants i políticament impecables, així com per les seves paraules enregistrades que es deixaven sentir en els actes públics.

Un fet que molt poca gent coneix és que en una ocasió, quan tenia divuit anys, li varen demanar que fes de model per a la portada d’una revista independentista. Que ningú no s’escandalitzi per tal frivolitat: es tractava d’una fotografia en la qual ella apareixia amb la cara semi-tapada per un mocador negre amb l’estelada, a l’estil dels que portaven aleshores els joves a les manifestacions i que deixaven veure només els ulls. Per cert, aquesta va ser una de les portades de més èxit en la història de la publicació.

Al llarg del temps que va passar a la presó, la Carme en va veure de tots colors. Sempre es negà a acceptar les humiliacions de funcionàries sàdiques que s’havien proposat vèncer la seva rebel·lia, que no era altra cosa que reivindicació de la seva dignitat com a persona, com a dona i com a catalana. Sovint volien obligar-la a despullar-se abans i després de les visites de familiars o amics. Ella s’hi negà sempre, cosa que representava l’anul·lació de la visita. Era molt dur, especialment quan, pels freqüents trasllats de presó, els visitants havien hagut de fer centenars de quilòmetres per veure-la. Aquestes mostres de fermesa i de dignitat li van comportar un lideratge inesperat: el de totes les dones preses, les polítiques i les socials. La Carme era estimada i admirada per les seves companyes en la mateixa proporció que el sistema penitenciari feia el possible per anul·lar-la.

Les tímides millores implantades posteriorment en les condicions de vida de les presons de dones foren, en bona mesura, resultat de la seva ferma actitud de resistència i de denúncia. Durant la primera època de tancament va haver de fer estada a diverses presons de l’estat observant les deplorables condicions en què es trobaven, així com el tracte degradant a les internes. Per tot plegat va decidir fer la carrera de Dret. Volia combatre aquell estat de coses amb tots els recursos legals. Arran d’un examen de quart curs, un professor de la universitat que l’anà a examinà a la presó de Lleida, restà impressionat de la maduresa i la intel·ligència de la Carme.

La seva llibertat provisional va coincidir pràcticament amb el títol d’advocatessa, però abans ja havia participat de manera destacada -tot i no poder-hi ser en persona- en les negociacions que diversos col·lectius de drets humans tingueren amb l’administració penitenciària, i que van permetre les esmentades millores.