INCREÏBLE PERÒ CERT

Un bon amic meu d’un poble de la conca de Barberà es troba ficat en un embolic que recorda d’alguna manera la novel·la ‘El procés’ de Frank Kafka, ja que la situació li està fent posar en dubte qualsevol punt de referència segur i l’està transportant a un estat gairebé oníric.

A casa seva, de tota la vida, han estat propietaris d’un tros de terra, no gaire gran, però amb una pineda on si fan bons bolets. Aquest terreny fou adquirit per un avantpassat seu l’any 1860 i en conserva l’escriptura de compra (un document notarial manuscrit).
Quan el seu pare va morir sense fer testament i va intentar fer una gestió per regularitzar la situació com a hereu legítim i nou titular, es va trobar amb la sorpresa:
El titular que consta al Cadastre es diu exactament igual que el seu pare difunt però no coincideixen ni l’adreça ni el número de DNI.
Ha intentat aclarir la situació presentant l’esmentada escriptura de compra i uns rebuts de pagament de la Contribució Territorial Rústica de l’any 1963 (els últims que ha trobat), però li han dit que les dades que tenen són les correctes i que no hi ha res a fer.
I pel que fa al Registre de la Propietat ni tant sols això: no els consta cap propietari amb aquest nom en aquella zona.
La darrera cosa que ha fet, de moment, és esbrinar si hi ha cap persona que es digui igual que el seu pare en l’adreça que li han donat al Cadastre. I, efectivament, ha trobat que aquesta persona existeix.
Una hipòtesi del meu amic, en un intent de racionalitzar el que li està passant, és que en algun moment a partir de l’any 1963, algun funcionari es va confondre amb dues persones que es deien igual i va adjudicar la finca a la persona equivocada. Això podia haver estat en traspassar la documentació, fins aleshores manuscrita o mecanoscrita, als primers ordinadors.
Així estan les coses per ara. El meu amic està dubtant si anar a visitar aquesta persona que figura com a titular. Nosaltres li diem que ho faci, però encara s’ho està pensant. Voldria tenir abans algunes dades més, com ara si la persona en qüestió ha rebut al llarg d’aquests anys alguna comunicació del Cadastre, cosa que voldria dir que n’està al cas.
Seguiré informant.

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en DE TOT I SENSE MANIES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*