Qui és i que pensa Jan Laporta? (4er Part: l?aposta de tot o res)

A la primera part vaig explicar la seva etapa com a president del Barça. A la segona vaig explicar com van anar les negociacions i el pacte que va trencar amb Reagrupament i a la tercera vaig explicar quines foren per mi, les circumstàncies que varen influir al Laporta per trencar el pacte emparaulat amb Joan Carretero i crear Solidaritat Catalana per la Independència.

Segueixo pensant que Jan Laporta ha estat molt mal assessorat i que junt amb el seu caràcter de líder fort i guanyador, l’està fent cometre molts errors. Uns errors que no només l’afectaran personalment si no que per desgràcia també afectaran a la lluita per la llibertat de la nació catalana.

(continua)

.

Molts independentistes no acaben d’entendre perquè no hi ha unitat entre Reagrupament i Solidaritat. Per això es busca raons de personalisme entre Carretero i Laporta per poder trobar-hi una explicació lògica. Però no és això tal com molt bé explica avui Salvador Cardús amb el seu article “No va de personalismes” al Nació Digital. Reblant les paraules que Cardús , jo només afegiria el que ja va deixar dit Joan Carretero en una entrevista: SCI és més un projecte electoral que un projecte polític.

Estic segur que Jan Laporta quan va fer la seva crida per Solidaritat Catalana a finals de juliol pensava que obtindria molt més èxit del que ha obtingut fins ara. Estic segur que després de les mostres de suport que havia rebut a la segona assemblea l’abril passat, Laporta creia que les bases de Reagrupament el seguirien deixant al Carretero sol. També creia que aconseguirien arrossegar a la majoria dels voluntaris que van realitzar les consultes. Possiblement també creia que part de les bases d’ERC i menys, però també de CiU, acabarien recolzar-lo en veure tot el suport que rebia. Estic segur que això era el que els seus assessors li van vendre i ell per la seva personalitat s’ho va creure.

A mesura que varen passar els dies i no s’aconseguia el suport esperat, els mateixos que li van vendre al Laporta que seria una cosa fàcil, van començar una Opa hostil per captar el màxim nombre de reagrupats. En aquest sentit, es van dedicar a escriure notes falses o tendencioses als mitjans de suposades fuges d’associats de reagrupament cap a SCI, i al mateix temps, donant cobertura als critics amb Carretero.
D’aquesta manera s’encetava una aposta de tot o res. Malgrat les paraules del Laporta al principi de setembre que semblaven que encara hi havia possibilitats d’arribar a un acord amb Carretero, per darrera s’estava tancant totes les portes a una possible coalició.

Per acabar de tancar-la, un dels principals assessors del Laporta, l’Alfons Lopéz Tena declarà solemnement a la ràdio que no es pactarà amb ningú que impliqui una modificació o incorporació de nous candidats a la llista sortida de les assemblees  de SCI que varen fer el 4 de setembre. La possibilitat d’arribar a fer una coalició independentista és impossible segons els dirigents de SCI.

L’aposta de tot o res per part de Laporta i del seu equip, implica portar fins a les darreres conseqüències que Solidaritat Catalana es presenti en solitari. No poden després d‘assegurar que la raó principal que no van voler anar amb Reagrupament era pel tema de les llistes, que ara per aconseguir la unitat, es desdiguin del que van dir per aceptar fer una candidatura unitària. De fet el mateix Tena ha amenaçat que si es modifica la llista que va sortir el 4 de setembre per pactar amb Reagrupament, ell dimiteix.

Per aconseguir els millors resultats possible, SCI saben que el principal adversari és Reagrupament Independentista. Saben que si no aconsegueixen debilitat o millor encara, fer retirar a la candidatura encapçalada pel Dr. Carretero, tenen molt poques possibilitats de reeixir.

En aquest sentit les declaracions darreres del Jan Laporta en resposta al crit unanim a Arenys de Munt a l’aplec independentista a favor d’una candidatura unitària, a on insinuava que l’opció més feble hauria de retirar-se com acte de patriotisme per deixar pas a l’altre, no han estat llançades perquè si. Estic segur que darrera hi ha una estratègia pensada.

Però després de la constatació que Reagrupament està obtenim més èxit i suport que Solidaritat Catalana, tant a la manifestació de l’onze de setembre, com pels nombrosos actes que s’estan fent per a tot el territori català, i també a la darrera enquesta de La Vanguardia,  estic segur que Laporta i el seu equip deuen preparar alguna de ben grossa. No sé perquè m’ha vingut al cap que potser deu estar cuinant  una enquesta a mida a on sortirà que Laporta és el líder més preparat i adient per liderar la independència.

Tothom que és dedica a fer enquestes sap que segons com es fan les preguntes obtens uns resultats o un altre. Segur que després que sortís a la premsa una enquesta amb el Laporta com el lider més ben valorat que el Carretero i amb possibilitats per aconseguir molt bons resultats a les eleccions,  automaticament sortirien veus d’intel·lectuals i opinadors que demanarien que Carretero és retiri com a acte sublim de patriotisme a favor del Laporta.

Digueu-me mal pensat, però amb tot el que ha succeït aquests dos mesos, amb tantes falses noticies, comportaments poc ètics i del tot s’ho val per aconseguir l’objectiu que he vist durant aquest darrer mes per part de SCI, ja no em vindrà de nou i no m’estranyarà res que aquest sigui el proper pas.

Endavant les atxes!!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *