21 D, HORITZÓ PLE D’INCERTESES.

Pensem des del primer moment que cal participar en les eleccions del 21 D. Qualsevol altra alternativa és insensata, i podria donar una victòria a les forces unionistes més extremes; pensem en Cs amb suport del PP. Si fos així l’aplicació del 155 hauria estat un èxit rotund del govern espanyol. No, no ho hem de permetre.

No obstant això, hi ha algunes incerteses i ens permetrem opinar-ne.

La primera, com s’hi presentaran i si s’hi presentaran totes les forces sobiranistes. La segona, la campanya que faran els comuns.

En relació a la primera és evident que s’hi han de presentar per tal d’intentar revalidar la victòria i desautoritzar l’aplicació del 155. Seria positiu que no afloressin les tensions latents entre els hereus de Convergència i ERC. Una reedició de JxS seria l’adequat atès els moviments que hi ha per fer una mena de Junts pel No, malgrat que el PSC no s’hi plegui. Tanmateix hi ha la incògnita de la CUP, que malgrat el seu radicalisme i fonamentalisme independentista sembla haver madurat i entès la política institucional i no descarta la possibilitat de presentar-se, suposem que perquè llegeixen bé el moment i els perills inherents. El 27 S la majoria sobiranista fou justa i es va llegir malament la seva potència. El fet que l’unionisme estigués fragmentat no li treia importància, com s’ha vist quan han aconseguit articular-lo a l’entorn de la idea bàsica de la unitat i la bandera apel·lant a la identitat. Cal veure ara si aquella majoria és ampliable i en funció dels resultats determinar la força del sobiranisme.

Quant als comuns, decidits a participar des del primer moment, hi ha quelcom que ens preocupa: el tipus de campanya que faran. Hi ha un sector de comuns que ha fet crítica forta al sobiranisme abonant tesis compartides amb l’unionisme. Atès que no són equiparables ni a Cs ni al PP, els comuns farien bé de fer una campanya en doble sentit: per una banda fer èmfasi en el model de convivència de l’estat plurinacional destacant el concepte de solidaritat dels pobles i per l’altra- i molt important- fer campanya agressiva contra les tesis retrògrades i dretanes de Ciutadans, especialment en l’àrea metropolitana de Barcelona: una part dels seus votants estan amarats actualment d’unionisme. Cal tornar al discurs d’esquerres com a eix vertebrador de sentiment de classe per desplaçar el sentiment d’identitat, una cosa que el sobiranisme ja ha fet en part presentant un projecte de país més just socialment. Dignitat versus identitat, tant a sobiranistes com a comuns.

Acabarem fent un petit apunt sobre el PSC. Té una responsabilitat amb el catalanisme malgrat totes les renúncies dels darrers temps. La seva campanya és una incògnita però els seus competidors directes són Cs i la gent acostuma  a preferir l’original a la còpia. la foto d’Iceta d’aquest cap de setmana no li ha fet cap favor.

 

Col·lectiu Urbi et Orbi

(Persones independents que reflexionem amb calma sobre política, cultura, societat…)

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*