El dimecres passat en X., un bon amic del qual ja he parlat més d’una vegada i més de dues en aquest Bloc, em va enviar per WhatzApp aquest missatge: “Hola J. J. Com saps, conservo algun dels Cristmes que en J.B. Cendros -El cavaller Floïd- enviava cada any a amics i familiars per Nadal.
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, la culpa és
Segur que molts de vosaltres ja les haureu escoltat unes quantes vegades i fins i tot haureu escampat aquestes paraules de Miquel Desclot per la xarxa perquè arribin al màxim nombre de persones de bé. Tanmateix, si aquestes Totxanes tenen alguna possibilitat de gaudir d’un cert grau de posteritat i projecció de futur, la breu i contundent
La gent es fa seguidora fidel d’un mitjà -és a dir, s’hi subscriu- per raons molt diverses i totes ben dignes de respecte i consideració. En el meu cas -i centrant-me en la revista El Temps, de la qual soc subscriptor des de fa bastants anys- m’interessa per damunt dels altres apartats tota la secció d’Opinió. Començant
• 15 de gener: Jimmy Wales i Larry Sanger funden la Viquipèdia i hi apareix el primer article. • 3 de febrer: es mor el lingüísta i hel·lenista Alexis Eudald Solà. Tenia 54 anys. • 24 de febrer: es mor el músic Josep Maria Bardagí. Tenia 50 anys. • 9 de març: es publica el
Si vaig a mirar no he coincidit tantes vegades amb la valenciana Tina Soler que ens acaba de deixar i, tanmateix, la notícia m’ha entristit perquè, tot i la poca freqüència, el record que en tinc és intens i molt grat. La vaig conèixer un dia de finals d’octubre de 1988. Ara mateix no recordo
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, la culpa és
• Gener: el músic Ricard Roda pateix una trombosi cerebral quan tocava en el restaurant Tibet, de la carretera del Carmel de Barcelona. Va viure, molt limitat de facultats, fins al novembre de 2010. • 8 de gener: es mor François Mitterrand. Tenia 79 anys. • 17 de gener: reobre la Sala Bikini en una
• 16 de gener: comença la guerra del Golf que durarà fins al 3 de març. • 30 de gener: es mor el filòsof i escriptor Josep Ferrater Mora. Tenia 78 anys. • 11 de febrer: Televisió de Catalunya posa en marxa el Club Súper 3. • 18 de febrer: es mor Francesc de Borja Moll. Tenia
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, la culpa és
Estimadíssima Mila, De resultes de l’extensa carta que et vaig escriure la setmana passada (aquesta) m’he trobat amb un parell de reaccions de persones que l’han llegida i que m’han fet arribar les seves impressions. Per començar, esmentaré en D., un bon amic que no és la primera vegada –per bé que ara ho ha
Gener: crisi al PSUC. Marxen el Guti i Gregorio López Raimundo. Entren Paco Frutos i Pere Ardiaca. La situació es tancarà al desembre amb la creació del PCC. 6 de gener: desapareix el Grupo Mundo, creat per Sebastià Auger. 25 de gener: es publica el mentider “Manifiesto del 2.300” per la igualtat de drets lingüístics a Catalunya
És molt possible que el dia que la nostra néta Mila llegeixi la carta que li vaig escriure avui fa exactament un any (aquesta, la número setanta) no entengui res. Com aquest que escric ara, era l’apunt que faig cada 30 de novembre des de fa una pila d’anys per celebrar dues coses: el dia
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, la culpa és meva: l’he feta jo en
‘Live is life’ és una cançó d’un grup austríac de trajectòria llarga però més aviat discreta que es deia (amb perdó) Opus. La varen enregistrar en un concert en directe que es va editar en forma de disc el 1985. Però si aquesta cançó ha passat a la història és gràcies a l’espectacle que Diego