Solcades

Acceptar la malaltia, acceptar la victòria, acceptar la derrota, acceptar la tristesa i la felicitat. Acceptar.

El progrés es recolza, en certa mesura, en l’acceptació. En aquesta societat, accepta que néixer ric et fa més suportable la càrrega de la competència i la lluita pels recursos.

Accepta, allibera’t.

Accepta fins i tot que tot això no siga cert i que  allò que portes tatuat als braços és un error. Accepta-ho de bon grat.

Accepta que Déu té un pla per a tu, per a que sigues feliç. És així.

Accepta que hom t’estime fins i tot després de decepcionar-lo i que algú que no et coneix desitge que ensopegues cada dia.

Accepta que la joia es troba en la vida, que si estimes de tot cor també seràs de tot cor imperfecte. Que si plores, el teu cor s’eixampla i venç qualsevol somriure fals. Que si lluites, accepta que pots vèncer, però que potser si vences pots perdre moltes experiències edificants pel camí d’una vida incerta, llarga i penosa. Accepta-ho amb les mans obertes, preparades per a abraçar aquell qui et desitja la mort.

Qui et parla sent la tristesa de la bondat i la paciència.

Alguna volta vam pensar que Nietzche era un penes. Jo encara m’ho penso, ho accepto i no passa res, però ara accepta que la filosofia t’allibera, que tot allò que t’allibera és el coneixement, la ciència.

Accepta que hi ha pel•lícules que et fan plorar, cançons que t’afligeixen i vivències que voldries proclamar sense témer les crítiques de la massa.

Accepta que et fa sentir malament el silenci del còmplice, la pobresa aliena i el plor amarg dels orfes.

Que l’últim és possible que acabe encapçalant la llista dels escollits.

Accepta la inestabilitat, la incertesa, la vida imprevisible. Accepta que tot canvia i res és per sempre. Et juro que és ben ben així.

Accepta que un dia diràs adéu i aquest adéu serà per sempre i alguns potser pensaran sense pronunciar-se que sempre vas ser un miserable i un covard.

Accepta les teues pors i l’odi que, com deia Ernesto Cardenal, és sempre reaccionari.

Accepta que vas perdent la partida a una vida més plena, però ara no tens coratge per capbussar-te en les veritats o les certeses.

Accepta que aquell metge té el poder per fer-te sentir una puta merda, una altra volta, però t’estima.

Accepta que les ideologies no representen les bondats d’aquella persona que s’hi adhereix i pren partit. Ni les bondats, ni les maldats.

Accepta que has mentit a l’amic o que li vas demanar la seua ajuda i ell s’excusà amb una mentida, també, bo i sabent que te n’adonaves mentre et donava un copet a l’esquena.

Accepta un previsible enterrament de merda.

Accepta que t’agenolles cegament davant les modes i les tendències col•lectives. Que ets insensible davant del pobre i estàs disposat a llepar el ses del jefe malgrat això et faça sentir malament. Accepta-ho, si pots, i accepta que si ara no ets feliç és perquè vols.

No negues la bondat dels plans de Déu: espera, reacciona.

Accepta que ets una persona bona, que si no perdones l’ofensa del veí és perquè no saps estimar i prefereixes viure enganyat. I què? Accepta’t.

Accepta allò bo que t’ofereix la vida; una conversa, una lectura, un poema, una amistat.

I a la fi del dia, traça un cercle allà on l’onada ve a rompre’s. Observa l’aigua. Tanca els ulls. Imagina que tot és provisional i els daus, en efecte, no estan al teu abast.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!