LA CONFORMACIÓ QUE NO ES CURA

Les apotecaries ja no disposen ni d’apotecaris sensibles als batecs de la terra que ens nodreix i hem abandonat miserablement, ni de rebotigues per conspirar i armar de raons activistes i poetes, ni d’ateneus obrers per poder dir el nom del porc amb tota causa al governant de torn que sempre s’aprofita del feble per enriquir encara més el fort en riquesa. Ja no s’omplen els carrers i les places de punys fets flors i veus del tro per enderrocar preteses fortaleses de supèrbia, golafreria, usura i cobdícia.

La conformació presideix totes les demandes de justícia que vessen i ofega les que es reneguen a morir d’inanició davant l’estupidesa de la massa cada cop més líquida. L’anestèsia corre com ho haurien de fer els rius i les torrenteres per parar la set se seny i de justícia, mentre les glaceres moren sense plany i el plàstic s’han fet amb els fonaments de la terra i les lleres dels oceans. L’extinció galopa i en lloc de Bachs, entronitzam Trumps i altres energúmens que ultratgen la vida i insulten la condició humana.

Fent-nos falsament forts en la certesa que cap passat no fou millor que el present, desglaçam els pols del coneixement i engarjolam  la bellesa, l’únic antídot a l’adotzenament, i el cretinisme que ens inoculen a cops de sèries de televisió i avanços tècnics ultrasònics, i la matera, com més va, més es sofistica per ser més silent i letal.

Quan les algues que reposen  en els arenals i cales es presenten com una brutor i el mal més dolent per al turisme i les maquinotes infernals les treuen com si fos material tòxic, la malícia ha assolit el nivell més alt de devastació. Podem tancar l’illa. Mereixem la mort com a mal menor.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *