Pere Tàpias (2)
Em sembla que només he coincidit una vegada amb Pere Tàpias. Diria que va ser a Vilanova, naturalment, quan hi vam fer una roda de premsa arran de la publicació del Mon oncle de Màrius Serra.
Això era l’any 1996. La roda de premsa va tenir lloc a ca l’oncle Roig del Màrius, el de la Carpa Juanita i aquell museu de la vida marinera. Després, vam entaular-nos amb la premsa al Peixerot. I va ser allà, potser després de dinar, en alçar-nos, que devíem trobar en Tàpias, com si fos inevitable, com si no hagués pogut ser altrament. Em sembla que no m’ho invento, com tampoc em dec inventar la cordialitat de la trobada fugaç.
Després, molts anys després, un bon matí em va sorprendre engegant la ràdio just en el moment que, en plenes Tàpias variades, llegien el meu “Fruita“. Digueu-me sentimental, però des d’aleshores encara me’l vaig sentir més meu, en Tàpias. Com diria, pel que hem sentit aquests dies, que ha passat a tanta altra gent.