Tallar els nusos i sargir amb fil nou. Sense peces bones, no calarem enlloc. Per saltar i desempescar, primer caldrà sortir a xorrar. Oratge i mar, veles e vents.
‘Nyanzapithecus alesi’, 13 milions d’anys. El darrer Nature publica l’article dedicat a ‘Alesi’, un primat que va viure a l’actual Àfrica i que és l’avantpassat comú dels simis actuals i els humans més remot conegut fins ara. La notícia la recull el National Geographic d’este mes. La descoberta va esdevenir el 2014 per un grup
El Gran Diccionari de la Lengua Catalana defineix ‘munidalització’ com el ‘procés pel qual un fenòmen polític, econòmic, social o cultural esdevé d’àmbit mundial’. Per la seua banda, l’Enciclòpedia ens diu que es tracta del ‘desenvolupament de les relacions polítiques, socials i econòmiques a escala mundial’. En ambdós casos, els matisos no alteren el significat
Pos faria coses que no sé del cert, però que puc imaginar perquè, com va escriure en Martí i Pol: ‘Tot està per fer i tot és possible’. Visca la terra (i visca la mar).
Ahir, havent sopat, també vaig sortir a passejar amb la Lia pel passeig. Poca gent, en estes hores. Només la remor del mar, només aquells quatre gats que, com jo, mos agrada gaudir de la calma de la nit que comença i anar a dormir plans després d’una jornada que es lleva a punta de
Ahir em referia a les postes de sol des dels secans d’Ulldecona i avui m’abelleix fer-vos esment de les albades a Les Cases. La primera volta que vaig contemplar una albada va ser des de la xalaneta de mon tio. Un dia, quan encara era de nit, va venir a despertar-me mon tio. Anar amb
He passejat la serra, amb gana i empenta. Amb gana i empenta, he passejat la serra i les planures de tarongers. I al capvespre he tornat al mar. Al mar, al capvespre, fa de bon estar. A causa del Mestral, los còdols de les cales formen un talús ideal per a gaudir de la brisa.
Sóc del parer que les ciutats més grans del Planeta i els pobles més menuts del mateix haurien de plantejar-se dedicar una plaça cèntrica i peatonal a la Viquipèdia, que és allò més bo i potent que hi ha a la xarxa. I que tots los manaires d’ara i després asseguressin que a les escoles
Sento un gall. Són, gairebé, dos quarts de sis del matí agostenc. Abans de dormir una estona he preparat l’esmorzar i he proveït els cucs del compost de les verdures que s’acaben pansint a la nevera, a l’hort o en aquell plat que sempre acull el plàtan que ningú tenia controlat excepte les formigues i
L’aigua del mar cura tots los mals.
Avui tots i totes mos deleitem amb les fotografies que la NASA i milers d’aficionats i curiosos d’arreu del món -com jo- fan anar amunt i avall de la xarxa. Prou s’ho val, el fet.