Avui, a partir d’esta vesprada, si mireu amunt, possiblement voreu la lluna plena: La penúltima lluna plena d’este estiu a la Terra, amb eclipsi parcial de propina.
El Castor, allà al fondo, ara. Quan erem menuts, amb Petxineta o mon cosí Vicent, si no quedàvem amb les aletes i la careta al Castor, quedàvem al Canó, per a fer pops o caragols (sords) o capellanets o passar lo rato buscant i remirant entre les roques. Ara -com quan era menut- lo Castor és
Si jo tingués un vaixell de vela aniria fins a Mallorca. I de Mallorca fins al port de Pescara. I del port de Pescara al de Rimini. Però al setembre, o potser tot just passades les Festes d’Agost, tornaria al port de Les Cases, amarraria a la voreta de la xalaneta de José Lluc, allà
El National Geographic d’este mes publica un reportatge sobre els ‘genis’. M’ha agradat constatar que les publicacions serioses, ja siguin de divulgació o no, empren un llenguatge entenedor, sense equívocs. Sobre el què s’hi diu, m’agrada constatar que malgrat la publicitat histriònica i delirant dels nostres dies, el rigor en l’exposició de qualsevol recerca (recerca
Ara mateix contemplo la lluna, arran del mar, assegut al roquissar del barranc. De tant en tant, una onada m’esquitxa la vestimenta i la Lia torna al meu costat. He vist que ella també s’embadalia en veure este mar de plata a causa d’una lluna que ahir era plena i que avui, ara mateix, no