Solcades

El Gran Diccionari de la Lengua Catalana defineix ‘munidalització’ com el ‘procés pel qual un fenòmen polític, econòmic, social o cultural esdevé d’àmbit mundial’. Per la seua banda, l’Enciclòpedia ens diu que es tracta del ‘desenvolupament de les relacions polítiques, socials i econòmiques a escala mundial’. En ambdós casos, els matisos no alteren el significat de la paraula.

L’Enciclopèdia afegeix al respecte de ‘mundialització’: ‘Una premissa fonamental de l’estudi de la mundialització és considerar que el món constitueix un únic ordre social.’ I en la mateixa Enciclopèdia llegim literalment el mateix en referència al concepte de ‘globalització’.

Allò que diferencia la ‘mundialització’ de la ‘globalització’ radica en l’èmfasi que se li atorguen a les observacions del processos i llurs simultaneïtats. A la seua capacitat per penetrar en els àmbits socials, polítics, econòmics (i culturals, per tant) propis de cada estat.

En este sentit, estos dos conceptes són perfectament aplicables a tota la Història de la Humanitat, sempre i quan es posin en context sense ximpleries. Fins i tot es poden aplicar en l’àmbit de la nostra evolució com a espècie i, de fet, així es pensa i es divulga des del punt de vista de l’impacte de la tecnologia i la seua trascendència en les esferes de la ‘divisió social del treball’ des del Neolític o, anteriorment, en l’impacte de les migracions dels Sapiens-sapiens sobre les poblacions Neandertals, per posar dos exemples.

Avui, però, sembla com si la ‘mundialització’, la ‘globalització’ o la ‘internacionalització’ estiguen dirigides per uns interessos en estricta relació amb les clàssiques concepcions d’estat i llur naturalesa tal i com les explica el marxisme clàssic o menys secular, per dir-ho en lo sentit religiós de la paraula.

Ho va escriure en Joan Fuster: ‘No us feu il·lusions: el poder canvia de mans, però rarament vacil·la’.

Déu n’hi do.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!