Passejant a soles, qui es pregunta res al marge de la hores? La conversa és muda i el cor batega ràpid -sense adonar-nos-en- i deixem per a demà tot allò que ens envolta. Hem estat, de la poesia, la bella imatge de l’alba. Indefugibles deserts, com la massa del cilindre que empeny el pèndol d’un
La indeclinable solitud del greuge va emergir, de sobte i insubornable. Ufanosa i impertèrrita, la ciència i la vida.
En aquella hora aferra’t al teu record, al primer que trobis, sense pensar-t’ho, i anomena, crida, recorda, rememora, repeteix, proclama, digues com vulgues la paraula ‘vida’. En aquella hora, la paraula més vera és Ella: És la vida. Recorda-ho, pot ser que no sigue una ximpleria, pot ser que sàpigues de què parlo o ho
Una volta vaig trobar-me treient brossa de les parets d’un refugi antiaeri de la Barceloneta. Es veu que feien lo mercat municipal nou i hi va sortir este refugi, la qual cosa va suscitar molta curiositat als i les veïnes d’este entranyable barri. Any 2003, aproximadament. Aviat vaig descobrir un bar que feien menjar de
Ahir mos vam banyar per darrera vegada. Per darrera vegada, vull dir, fins d’ací uns dies, potser. La Lia, que no és gaire amiga de l’aigua (excepte la de les basses dels regs), va preferir mirar-s’ho des de la voreta després de banyar-se les cames. Bufava el vent de Llevant, però la mar estava ben